DIA 24. SANT DANIEL
VENERAT al llogarret de Sant Daniel, immediat a la ciutat de Girona. Segons la tradició, era armeni i els sarraïns el van escapçar a Arles en temps de la invasió de la Septimània pels moros, l’any 888. Com que el seu cos obrava miracles, el cabdill àrab va manar que fos destruït. Uns cristians se’l van emportar per tal de salvar-lo, i en arribar a la Vall Tenebrosa, tocant a Girona, el van enterrar dins d’una cova. Més tard, allí mateix fou aixecat un convent de monges benetes que van propagar el culte al sant. Hom atribueix nombroses virtuts remeieres a la ferritxa de Sant Daniel que les monges venen posada dins de bossetes en tal dia com avui. De Girona hi anava molta gent àvida de comprar-ne. La tal ferritxa és la terra rogenca de la cova que va servir de sepulcre del sant màrtir, fins que el seu cos fou traslladat a un magnífic sarcòfag molt historiat, obrat expressament per un dels escultors de més fama.
SANT SIMEÓ INFANT
FOU invocat per guarir les desfetes dels ulls, malaltia tan popular com imprecisa, que la ciència no determina prou bé. Més que el sant, hom invocava la seva mare. És molt popular una oració remeiera per a guarir les desfetes, de la qual coneixem un gran nombre de variants, i que comença dient:
La mare de sant Simeon
anava perduda pel món;
ja en troba la desfeta:
—Desfeta, què fas aquí?
—Aquí estic, que em vull morir.
—Mira, desfeta, que de sang
i aigua ets feta…
No sabem que aquest sant tingués cap imatge a casa nostra. Les persones perjudicades de mal d’ulls, avui li cremaven un ciri i li deien oracions.