DIA 30

HOM creu que el dia d’avui marca el límit màxim que pot trigar a venir el cucut; que l’any que no se l’ha sentit cantar la diada d’avui, ja no vindrà, i que la seva absència assenyala la fi del món; puix que, segons la llegenda, a aquest ocell, en ésser creat. Déu li va donar el cant més bonic i més graciós de totes les aus, i en donar-lo per llest. Déu li va preguntar si estava content del seu do. El cucut, en to burleta, li va respondre: cucuuuut! Nostre Senyor va indignar-se del mal comportament de l’ocell i el va condemnar a no poder dir mai més altra cosa i, alhora, el va castigar a desaparèixer abans de l’acabament del món, i per això un any abans es moriran tots els de la seva espècie. El refrany diu en aquest sentit:

I afegeix la tradició que d’ací ve que quan algú vol contestar evasiva-ment a una pregunta o bé es sent sorprès per algú, li digui: Cucuuuut!; forma que també s’empra per designar que una cosa està llesta, con la ventura de l’ocell que, havent estat el més bon cantador, va restar amb el cant més insípid i poca-solta.

Aquesta tradició ha donat origen als rellotges de cucut, que a la part superior tenen com una finestreta, per la qual, en tocar les hores, surt una testa de cucut, feta de fusta, que per cada batallada fa una capcinada i canta una volta. El cant d’aquest ocell, encara que sigui de per riure, assegura al qui el sent que el món no està per acabar-se. La tradició també assenyala d’altres dies com el termini màxim de la vinguda del cucut.

SANT PELEGRÍ

ÉS molt venerat arreu de casa nostra. Hom l’invoca per al mal de cames, per a les nafres i per al dolor en general i molt especialment per a les nafres produïdes en pobres malalts que han de passar molt de temps al llit. Les dones que desitjaven dominar i suplantar el seu marit reclamaven l’ajut de sant Pelegrí perquè les ajudés a posar-se’ls les calces, com vulgarment es diu.

SANTA CATERINA DE SENA

ELS comediants havien format una confraria sota l’advocació de santa Caterina, la qual tenia estatge en l’església de Santa Mònica, que era la més immediata al teatre.

Les parades de fil i canya exposaven l’auca de la vida de santa Caterina. La gent la comprava per un gest de devoció a la santa.

SANT GUALFAR

PATRÓ dels basters i dels sellers perquè, segons tradició, aquest sant havia exercit aquest ofici. Els vells basters havien pertangut a la confraria dels Esteves, formada per diversos oficis, entre els quals es comptaven els qui feien tot l’arreu i guarniment per a muntar i cavalcar, molt especialment els freners, que van ésser els qui van donar nom i personalitat a la confraria gremial. Avui els basters veneren sant Antoni abat, com una extensió del culte que li professen els oficis que tracten amb bestiar de peu rodó. No sabem que sant Gualfar fos venerat en cap dels nostres temples.

SANT JOAN MARXANT

EL veneraven els marxants que anaven a vendre pels pobles amb el fardell al coll, car havia esta marxant rodamón.

Del dia d’avui, ens en diu el refrany: