Cinquanta-nou

En Mark va anar de dret a recuperar-la, però va perdre l’equilibri, va relliscar i va caure. En un tres i no res, tenia una munió de cossos al damunt, que l’esgarrapaven i li esquinçaven la roba. Es va retòrcer i va brandar els colzes a tort i a dret, cosa que va provocar crits i gemecs. Moltes mans li volien prendre l’arma; n’hi havia massa perquè les pogués apartar. Va etzibar puntades de peu i va girar-se de bocaterrosa per poder-se aixecar. Alguna cosa dura li va tocar la part posterior del cap i es va desplomar, estampant-se de morros contra les rajoles dures. Aleshores, va notar una estrebada dolorosa d’alguna cosa prima al coll i es va adonar, horroritzat, que era la corretja de l’arma. Se la va mirar de col·locar, però, de cop i volta, li va lliscar per la barbeta i li va passar per sobre el cap. Es van sentir udols, cridòria i ovacions.

Li havien pres el Transtub.

L’arma robada va passar a ser el centre d’atenció, cosa que va donar a en Mark uns quants segons, que va aprofitar per posar-se dret. L’home que li havia pres l’arma la tenia alçada en l’aire amb totes dues mans i l’anava fent girar a poc a poc. La gent que tenia al voltant saltava amunt i avall, amb els braços estesos, per poder tocar la superfície brillant. A poc a poc, la multitud s’anava allunyant d’en Mark i s’acostava a aquell home per veure la nova joguina. La massa es dirigia cap a l’altre extrem del passadís, cap al que devia ser la cuina.

En Mark es va adonar que no recuperaria mai el Transtub. Va inspeccionar la sala desesperadament per veure on eren els seus amics. La Deedee estava en mans de tres o quatre persones. Donava cops de peu i cridava, mentre li intentaven fer pujar les escales. La Trina era darrere seu, barallant-se per recuperar la nena. L’Alec s’estava esbatussant amb sis atacants, pel cap baix, que semblaven decidits a aconseguir la seva pròpia joguina lluent. Quan en Mark el va veure, el veterà va estampar l’extrem del Transtub a la cara d’un home i va disparar un raig de llum blanca a una altra persona, que es va vaporitzar. Però, aleshores, es va desfermar una onada de bogeria contra el veterà; la gent se li va llançar a sobre i el va fer caure a terra.

En Mark havia d’anar a recuperar la Trina i la Deedee primer; no tenia cap altra opció.

Va córrer, obrint-se pas entre persones que semblava que no sabessin del cert què se suposava que havien de fer, i va saltar per sobre del passamà que recorria les escales. Sabia que l’únic que podia fer era enfilar-se a la barana. S’hi va agafar i va començar a grimpar-hi.

Un home li va amollar un cop de puny, però no el va tocar. Una dona s’hi va abraonar, obviant completament la possibilitat de fer-se mal. En Mark va poder ajupir-se, de manera que ella va sortir disparada i va caure al terra de més avall. Unes altres persones van provar d’empenye’l; des de sota, n’hi havia d’altres que li pegaven i li agafaven les cames, intentant estirar-lo cap a la massa de cossos. Els va esquivar a tots: va aconseguir mantenir una mà a la barana de fusta, mentre amb l’altra frustrava els intents de la gent que li volia impedir que pugés.

Al final, va aconseguir passar de llarg aquella gent que el volia fer caure, però també l’home i la dona que duien la Deedee a coll. En Mark es va agafar a la barana amb totes dues mans i la va saltar; va aterrar amb destresa en un esglaó que quedava pràcticament a dalt de tot de les escales. Els agressors no es van aturar, van continuar dirigint-se cap a ell. Com que en Mark no sabia què més fer, es va capbussar endavant, va envoltar la Deedee amb els braços i la va estrènyer fort, perquè així l’impuls del seu cos pogués desempallegar-la de les urpes dels qui l’havien capturat.

Van rodolar escales avall, donant cops a la gent a dreta i esquerra, fins que van rebotar contra l’esglaó de baix de tot i finalment van anar a petar a terra. En Mark va alçar la mirada, abraçant la nena protectorament, i va veure que la Trina anava disparada cap a ell, empenyia la gent, tenia els ulls encesos i la mirada fixada en la Deedee.

Gemegant pel dolor que es notava a tot el cos, en Mark va aconseguir aixecar-se amb dificultat i aleshores la Trina els va encalçar. Va prendre-li la Deedee i la va abraçar intensament. La nena sanglotava. Però aquella pausa breu s’havia acabat: la gent se’ls apropava des de totes direccions.

En Mark va donar una ullada al voltant i es va adonar que ho tenien negre. La casa era tot un desori.

L’Alec era al menjador; encara mirava de desempallegar-se d’una dotzena d’agressors i disparava l’arma sempre que podia. Diverses persones de la multitud el van deixar estar quan van veure en Mark; així, en comptes d’atacar l’Alec, es van abraonar cap a ell. Una onada de gent també li va venir de l’altra banda —del passadís que conduïa a la cuina—; corrien esperitats, com si fugissin, en comptes d’atacar. Entre en Mark i la porta hi havia encara més infectats, que bloquejaven la sortida. Tots feien cara de voler batre’s en una lluita a vida o mort.

En Mark va protegir la Trina i la Deedee amb els braços, va recular i les va empènyer contra la paret que hi havia al costat de les escales. La primera persona que els va atacar era un home vell i desfigurat, que, en comptes de cabells, al cap hi tenia esgarrapades i talls. Quan va saltar per l’aire, directe cap a en Mark, es va sentir un espetec fort, provinent de la cuina. El cos de l’home es va convertir en una llosa grisa i tot seguit va desaparèixer en un núvol de boirina, que va banyar en Mark.

Es va quedar petrificat. El so no venia d’on hi havia l’Alec: algú havia esbrinat com funcionava el Transtub.

Quan amb prou feines se n’havia fet a la idea, un raig de llum blanca li va passar pel costat i va anar a parar al pit d’una dona, que era al grup de la gent que vigilava la porta.

—Alec! —va cridar en Mark—. Algú està disparant l’altre Transtub!

La por li va posar la pell de gallina; era una por que no s’assemblava a res del que havia sentit mai, tenint en compte totes les experiències infernals que havia passat des del dia que el Sub Trans s’havia quedat a les fosques. Un boig corria amb una arma que podia dissoldre un humà en un instant. En qualsevol moment, la vida d’en Mark se li podia escolar.

Havien de sortir d’allà.

Encara que estiguessin malalts del cap, la resta de persones de la casa sabien que alguna cosa no anava a l’hora. La por es va escampar entre la multitud i absolutament tothom va girar cua i va córrer cap a la porta principal. L’aire es va impregnar de crits i gemecs que imploraven ajuda desesperadament. El passadís era una riuada de braços, cames i cares terroritzades; tothom estava apinyat, maldant per sortir d’aquella casa. Del Transtub destructor, en van sorgir més trets, que van fer desaparèixer més gent.

En Mark notava que el seny se li feia miques. Es va girar i va pujar la Deedee a coll, va agafar la Trina per l’espatlla i la va enretirar de la paret, la va allunyar de la gentada i la va portar al menjador, amb l’Alec, que estava envoltat d’una munió de gent: n’hi havia massa perquè els pogués disparar a tots.

En Mark va empènyer la Trina, però aquesta vegada cap als finestrals, els pocs d’aquella casa que encara estaven intactes. Va recollir un llum i el va llançar contra el vidre, que es va esmicolar en milions de bocins. Amb la Deedee ben agafada amb el braç dret, s’hi va dirigir corrents, arrossegant la Trina pel colze amb la mà esquerra. Sense alentir la marxa, va córrer directament cap a l’obertura; quan hi va ser a tocar, va deixar anar la Trina i es va llançar en picat, girant el cos en el darrer segon, de manera que primer li passés l’esquena. Va abraçar la nena ben fort contra el cos, procurant fer tots els possibles per protegir-la, i es va estampar contra la terra eixarreïda del que abans devia haver estat un parterre. La caiguda el va deixar sense respiració.

Maldant per respirar, va mirar amunt, cap al cel blau, i va veure que l’Alec treia el cap per l’obertura.

—Estàs com un llum —va dir el veterà, però mentrestant ajudava la Trina a sortir per la finestra.

Va saltar a fora després que la Trina sortís. Tots dos van ajudar en Mark a aixecar-se i la Trina va tornar a pujar la Deedee a coll.

Uns quants infectats els havien vist fugir i els seguien; uns altres sortien per la porta principal, on hi havia una riuada de gent. L’aire estava ple de crits i xiscles. La gent ja s’havia començat a barallar a fora.

—Ja n’he tingut prou, d’aquesta festa —va rondinar l’Alec.

Quan en Mark per fi va recuperar l’alè, tots quatre van arrencar a córrer pel jardí polsegós, dirigint-se cap al carrer que els conduiria de tornada al Berg. L’Alec va intentar agafar la Deedee, però la Trina s’hi va negar; va continuar avançant, malgrat que a la cara se li notava l’esforç que li suposava dur-la a coll. La nena en algun moment havia substituït els plors pel silenci. Ni tan sols tenia llàgrimes a la cara.

En Mark va mirar darrere seu. Al porxo de l’entrada hi havia un home, que disparava el Transtub a l’atzar i enviava la gent a una mort vaporosa. Al final es va adonar de la presència del grup de persones que s’escapaven corrents pel carrer i va disparar-los un parell de trets, que ni tan sols els van caure a la vora: els rajos blancs van espetegar contra la calçada del carrer i van alçar polsines. Aquell home ho va deixar córrer i va tornar a matar preses que tingués més a prop.

En Mark i els seus amics van continuar corrent. Quan van passar davant d’una casa plena de nens, en Mark va pensar en la Trina, en la Deedee i en el futur. No es va aturar.