Cinquanta-cinc

L’Alec no va esperar que en Mark respongués.

Va arrencar a córrer esperitat cap al carrer, amb els peus trepitjant fort el paviment, mentre es dirigia cap a la Lana i els desconeguts que l’arrossegaven pel jardí ple de pedres de la casa. Va reaccionar tan ràpidament que en Mark va quedar molt enrere. Va mirar de fer tots els possibles per encalçar-lo, amb la motxilla xocant contra l’esquena i l’arma amenaçant de relliscar-li de les mans suades.

L’Alec cridava als homes que deixessin de fer el que feien. Va alçar el Transtub, però aquells sequaços no entenien l’amenaça o no els importava. Van continuar arrossegant la Lana pel jardí fins que van arribar a la vorera, on li van deixar anar les cames amb violència. La Lana havia deixat de cridar i en Mark no sabia si encara estava conscient. Si encara estava viva.

L’Alec es va aturar a uns quatre metres d’on la Lana restava immòbil. Quan en Mark el va encalçar, l’Alec els apuntava amb l’arma i els cridava que no es moguessin. Va trigar uns instants a recuperar l’alè abans que pogués apuntar el seu Transtub.

En total hi havia tres homes, que havien format una rotllana al voltant del cos de la Lana i la miraven. Semblava que fessin cas omís a la gent i les armes que els apuntaven.

—Allunyeu-vos-en! —va cridar l’Alec.

Ara que eren més a prop, en Mark finalment va poder veure bé la seva amiga. Se li va regirar l’estómac. L’havien maltractat, estava ensangonada i plena de morats. Li havien arrencat molts cabells, i la cabellera ensangonada deixava entreveure-hi clapes. L’última cosa de la qual es va adonar en Mark va ser que semblava com si algú li hagués intentat arrencar una de les orelles. L’horror el va colpir com una enclusa al pit, i la ràbia amb la qual s’havia familiaritzat tant li va tornar desenfrenada. Aquella gent eren monstres. I si li havien fet el mateix a la Trina…

Va avançar cap a ells, però l’Alec va allargar una mà i el va frenar.

—Només un moment —va dir, i va tornar a centrar l’atenció en els capturadors de la Lana—. No ho tornaré a dir, allunyeu-vos d’ella o començaré a disparar.

Però, en lloc de respondre, els tres homes es van agenollar a terra, amb els genolls tocant el cos de la Lana mentre l’envoltaven. Ella mirava desesperadament ara els uns ara els altres.

—Fes-ho —va dir en Mark—. Què esperes?

—Tinc por de tocar-la! —va cridar l’Alec—. No la vull vaporitzar, a ella!

Les paraules de l’Alec només van enutjar encara més en Mark. No es pensava quedar dret sense fer res ni un segon més.

—Ja n’he tingut prou, d’aquesta merda —va murmurar; va començar a caminar endavant i va apartar la mà de l’Alec quan va provar d’aturar-lo una altra vegada.

Mentre s’hi apropava, els homes ni tan sols no van dirigir-li la mirada. Buscaven i rebuscaven alguna cosa a les butxaques, amb els cossos girats de manera que en Mark no podia veure res.

—Ei! —va cridar, apuntant amb l’arma—. Aparteu-vos d’ella o us dispararé. No ho veureu a venir, creieu-me!

No el van sentir, o ho van fer veure. El que va passar a continuació va ser tan ràpid i xocant que el va fer ensopegar i gairebé va caure a terra. Amb un moviment inesperat, un dels homes va treure una navalla automàtica i va apunyalar la Lana. Els seus crits van ser un cop d’horror que va penetrar en Mark fins als ossos. Llavors, va córrer cap allà, llançant l’arma a l’esquena, i es va tirar en picat cap al grup. Va saltar i va placar l’home que tenia més a la vora, i tots dos van rodolar, allunyant-se de la Lana.

Va sentir que l’Alec el cridava, però no li va fer cas. L’únic que tenia al cap era que havia de desarmar aquell home prou de pressa per aturar els altres. Almenys els havia d’allunyar prou de la Lana perquè l’Alec se’n pogués desempallegar. L’home que havia placat era fort, però en Mark l’havia agafat per sorpresa; va poder-lo immobilitzar amb els genolls i va prendre-li la navalla de les mans. Sense pensar-s’ho, el va apunyalar al pit i el va matar.

En Mark va caure, va xocar d’esquena i se’n va apartar. Va mirar horroritzat el que acabava de fer. Però igual de ràpid, va prendre consciència del món al voltant i es va posar dret d’un salt. L’Alec va córrer i va brandar la culata de l’arma amb tots dos braços, contra el cap d’uns dels agressors, que es va encongir i es va desplomar a terra.

De l’altra banda del carrer, en va emergir una colla de gent, que els envestia. En Mark no tenia idea d’on venien, però almenys n’hi havia set o vuit. Tots homes. Tots amb ganivets, martells o tornavisos i amb la cara encesa de ràbia.

—Vigila! —va cridar en Mark a l’Alec.

Però els homes no estaven interessats en ells. En canvi, van anar cap a la Lana, a qui encara l’atacava l’únic que quedava dels tres homes que l’havien arrossegat a fora al principi. L’Alec va recular unes quantes passes trontollant i en Mark va córrer al seu costat. Mentre observaven l’escena, en Mark es va adonar que no podrien fer res per aturar aquella bogeria si no començaven a fer servir els Transtubs. Es va sentir ple d’una incertesa que no presagiava res de bo.

L’Alec va semblar que s’enduria de cop, un canvi visible que se li feia evident a tot el cos. Va posar la cara immòbil, dura com una pedra. Es va posar ben recte i va tensar el cos. Aleshores, sense dir ni una paraula a en Mark, va alçar l’arma i la va apuntar al grup que atacava la Lana.

Va disparar una vegada. El raig d’un blanc immaculat va sortir disparat llampeguejant i va tocar l’home de més a prop, que estava enretirant el braç, on tenia un martell ensangonat a les mans. D’una revolada, es va transformar en una llosa grisa i brillant, i va explotar en un núvol de boirina; se’l va endur un vent inexistent. L’Alec ja tornava a disparar a l’home que hi havia al costat. En Mark sabia que no podien guanyar aquella batalla, tot i que la Lana havia estat valenta, fidel i forta des del dia que s’havien conegut als túnels del Sub Trans.

En Mark va alçar la seva arma i va començar a disparar. L’Alec i ell es van carregar els atacants, un per un: prem el gallet; el següent.

Aviat els monstres ja no hi eren i només quedava la forma llastimosa i miserable de la seva amiga, que jeia a terra. L’Alec no va dubtar ni un segon. Va apuntar i va disparar un altre tret amb el Transtub.

El patiment de la Lana es va fondre en una boirina grisa.