Quaranta

El silenci absolut que regnava a la sala s’interrompia pels grinyols que feia el volant a mesura que en Mark el girava més i més. L’Alec el va ajudar, perquè la gent de l’altra banda l’intentava tombar en el sentit oposat. Com més fort l’estrenyien, més fàcil era evitar que els atacants poguessin invertir el procés.

—Tu queda’t ben aferrat a aquest trasto —va dir finalment l’Alec, quan ja no el podien fer girar més. Va fer una passa enrere i en Mark va engrapar la part dreta de l’anella amb totes dues mans i s’hi va repenjar. La sala que tenia al davant, on la plataforma d’aterratge rodava abans de descendir a terra, estava buida i era immensa. El cap d’en Mark martellejava de fiblades de dolor, com també la resta del cos, després de l’esbatussada al passadís del búnquer.

L’Alec va recollir la llanterna que havia llançat, que era just al costat de la d’en Mark. El soldat va enfocar la llum blavosa cap a la sala de la dreta i va il·luminar el Berg gegantí, que descansava arraulit. Unes partícules de pols ballaven en el raig de llum, mentre el feia anar d’una banda a l’altra i deixava al descobert metall estriat, fileres de cargols i relleus protuberants i acanalats. En la foscor relativa, aquella bèstia semblava una nau alienígena que havia sorgit de l’abisme de l’oceà.

—És més espaiós del que sembla —va fer en Mark. Se li començaven a cansar els braços, però notava la tensió a la maneta; el volant es movia amunt lentament i tornava a baixar—. Creus que podem sortir d’aquí amb el Berg?

L’Alec caminava a poc a poc al voltant de la nau, buscant alguna cosa del Berg, segurament l’escotilla.

—És la millor idea que has tingut en tot el dia.

—Que bé que siguis pilot. —Se sentien cops secs i fluixets contra la porta; en Mark es va imaginar que la gent d’en Bruce devia estar desesperada per entrar i donava cops a la porta amb frustració.

—Sí —va dir l’Alec distretament. Aviat se’l va sentir des de l’altra banda del Berg, ressonant per tota la sala—. L’escotilla és aquí!

De sobte, els seus perseguidors van parar i es van quedar en silenci.

—Ho han deixat córrer! —va dir en Mark, avergonyit d’aquella joia de nen petit que li havia sortit de la veu.

—Cosa que significa que en porten alguna de cap —va respondre l’Alec—. Hem d’entrar dins d’aquesta bèstia i preparar-nos per volar. I obrir aquesta plataforma d’aterratge.

En Mark va mirar el volant i el va deixar anar a poc a poc, preparat per tornar-lo a agafar si es movia. Es va posar dempeus, sense apartar els ulls de la maneta.

Va fer un bot quan va esclatar un estrèpit, seguit del so estrident de metall xerricant amb més metall. Va donar una ullada al voltant per veure què havia passat, però la mola del Berg quedava entre ell i la font del soroll. L’Alec s’ho devia haver manegat per obrir l’escotilla. En Mark va donar una darrera llambregada al volant, satisfet que de moment estigués intacte, i va anar cap on hi havia l’Alec. A l’altra banda de la nau, el veterà s’estava dret amb les mans als malucs i observava, com un mecànic orgullós, com l’enorme rampa de la porta de l’escotilla anava baixant lentament cap a terra.

—Vol que hi embarquem, cocapità? —va demanar l’Alec amb un somriure irònic—. Estic segur que la plataforma d’aterratge es podrà controlar des de dins.

En Mark l’hi va notar als ulls: estava impacient per tornar a pilotar un Berg, per enlairar-se ràpidament i tornar a ser lliure al cel.

—Sempre que per cocapità vulguis dir el paio que seu per allà i mira com tu ho fas tot.

L’Alec es va petar de riure de manera molt escandalosa, com si no el preocupés res. En Mark es va sentir bé i durant un instant va oblidar que la situació era terrible. Però aleshores va pensar en la Trina i en el mateix moment l’estómac li va rugir de gana. No calia dir res més.

L’Alec va saltar a la porta de l’escotilla, just quan va fer un clac sec en arribar a terra; estava oberta del tot; va pujar per la rampa i la foscor de la nau el va engolir. En Mark va córrer cap a la sala principal per tornar a comprovar la porta. Quan va veure que estava tancada i que el volant no es movia, va tornar a la nau i va imitar l’Alec.

Es va aturar a la part superior de la rampa i va il·luminar l’interior de la nau amb la llanterna. El Berg era fosc, fantasmagòric i estava ple de pols. S’assemblava molt al que l’Alec i ell havien pujat quan eren a l’assentament, si bé aquest estava més buit. L’Alec caminava amunt i avall, investigant.

En Mark va entrar a l’embarcació amb un soroll sord i metàl·lic, que va ressonar per tota la sala fosca i li va recordar una pel·lícula antiga: hi havia astronautes que pujaven a una nau alienígena abandonada, la qual, evidentment, estava plena d’extraterrestres que menjaven humans. Va esperar que a l’Alec i a ell els anés molt millor a bord d’aquell Berg.

—No veig cap indici que hi hagi capses amb dards com les que vam trobar a l’altre Berg —va dir l’Alec, enfocant la llanterna a una filera de prestatgeries buides.

En Mark va veure una cosa apartada en un racó de la prestatgeria més allunyada.

—Ei, què és això? —va preguntar. Va anar cap allà, il·luminant amb la llanterna, i va agafar tres tauletes apilades, lligades amb corretges elàstiques—. Guaita això! —va exclamar—. Tauletes!

—Ehem… funcionen? —va contestar l’Alec, sense semblar gaire impressionat.

En Mark va ficar-se la llanterna entre el cos i el colze i en va provar una. Es va encendre i hi va aparèixer una pantalla de benvinguda que requeria introduir-hi una contrasenya numèrica per accedir-hi.

—Sí, molt bé, funciona —va fer en Mark—, però necessitaríem el teu cervell de supersoldat per piratejar-la.

—Torna cap a… —Les paraules de l’Alec van quedar interrompudes quan tot el Berg va fer una sacsejada que va durar un instant. A en Mark li va estar a punt de caure la tauleta quan va intentar mantenir l’equilibri. La llanterna se li va escolar pel braç, va espetegar contra terra i va deixar de funcionar.

—Què ha passat? —va preguntar en Mark, tot i que tenia la sensació que ho sabia.

Quan amb prou feines ho havia dit, es va sentir un retrò de motors en marxa i un xerric de metall, provinent de la porta de l’escotilla. Algun dels seguidors d’en Bruce devia haver pitjat un botó d’algun lloc. La plataforma d’aterratge de la sala central s’estava tornant a obrir.