RAFAEL TASIS i MARCA (Barcelona, 9 de març de 1906 - París, 4 de desembre de 1966) fou un escriptor i polític català, llibreter i propietari d’una impremta familiar. Va començar el 1922 col·laborant a La Mainada, dirigida per Avel·lí Artís i Balaguer, i a l’Estevet de Manuel Carrasco i Formiguera, i més endavant a La Publicitat, Mirador, Revista de Catalunya, Serra d’Or i moltes altres. Durant els anys trenta fou secretari general de la joventut d’Acció Catalana Republicana i en el període 1937-1938 fou nomenat director general dels serveis correccionals de la Generalitat de Catalunya. El 1939 es va exiliar a París, però va retornar el 1948. Tot i això, exercí com a corresponsal dels exiliats, col·laborant en les revistes d’exili com La Nostra Revista, Pont Blau, Quaderns de l’Exili, Vida Nova, Catalunya i d’altres amb el pseudònim de «Pere Bernat» o «Blanquerna». Alhora, va impulsar noves idees culturals i, al front del negoci de llibreria i impremta que havia fundat son pare, va publicar traduccions de novel·les franceses i angleses, i antologies. Tasis és considerat un dels primers escriptors a conrear el gènere negre en català. Així, és autor de la trilogia de novel·les policíaques protagonitzades pel comissari Vilagut i el reporter Caldes La Bíblia valenciana (1955), Un crim al Paralelo (1960) i És hora de plegar (1956), ambientades, les dues primeres, a la Barcelona republicana, i la darrera, a la de la postguerra.