La nova revolta de Sardenya

La sang dels Arbòrea, en homes i dones, era la mateixa, i Elionor, filla de Marià, no fou pas una excepció en aquella família orgullosa i combativa. La seva mort, l’any 1404, va deixar la direcció de la lluita contra la dominació catalana a Sardenya a les mans del seu marit, com a tutor i regent del seu fill, que també es deia Marià. Però aquest infant moria de poca edat l’any 1407 i Brancaleó d’Òria volgué continuar pel seu compte la guerra. Hi hagué un moment que només romanien sota l’autoritat del rei Martí les places de Càller, Alguer i Longosardò.

Aleshores va sortir un nou pretendent al regne de Sardenya. Fou el vescomte de Narbona, qui al·legava ésser nét de Beatriu d’Arbòrea i besnét del que fou jutge Marià IV. Probablement encoratjat pel papa de Roma i per Ladislau de Nàpols, el vescomte de Narbona passà a Sardenya l’any 1408 i, aliat ben aviat amb Òria, va posar en greu perill la presència catalana a l’illa.

Això va decidir el rei Martí a preparar una nova expedició a Sardenya. El dia 25 de novembre del 1408 va «posar l’estendard reial», és a dir, va proclamar l’inici de la campanya, en una reunió que va convocar a la cambra de paraments del seu palau major. Presidia ell en la seva cadira reial, i van assistir-hi prelats, barons, cavallers i missatgers de les ciutats i viles catalanes, reunits amb motiu de la continuació de les Corts de Perpinyà i de Sant Cugat. Els representants de Catalunya havien acordat de trametre un estol armat al rei de Sicília i primogènit d’Aragó, el qual ja s’havia traslladat a Sardenya, en lloc de passar a Catalunya, com havia estat el seu propòsit i el del seu pare. També havien nomenat com a capità general d’aquesta armada En Pere Torrelles, i pregaven el rei que acceptés l’oferta i el nomenament. El sobirà va fer-ho, i confirmà en la capitania de les mars, en vida, Pere Torrelles, mentre li donava l’empresa de la Corretja, ordre reial vacant per la mort de Jaume de Prades.

Les crides urgents de Martí de Sicília venien de l’Alguer, i el rei d’Aragó estava migpartit entre l’orgull de rei de veure ben representada la seva nissaga en un lloc d’honor i la defensa dels seus Estats, i l’angoixa del pare pels perills que podia córrer el fill únic.

Blanca de Navarra havia tornat a quedar-se sola a Sicília com a governadora de l’illa. No li faltaven els consells del seu sogre, qui de Barcelona estant mantenia una constant correspondència amb la muller del seu fill, tant com amb aquest.

Pel gener del 1409, les Corts de Catalunya van oferir 1.500 homes a cavall i 3.000 a peu. La ciutat de Barcelona, pel seu compte, va decidir d’armar sis navilis i de tripular-los al seu càrrec, i d’organitzar una host sota les ordres de Joan Desvalls. L’estol reunit, en conjunt, era de cent-cinquanta veles, i el rei Martí va veure’l sortir de la platja de Barcelona, amb direcció a Càller, on l’esperava el primogènit. Era el dia 25 de maig, i l’endemà el rei es traslladava per primera vegada a residir a la torre de Bellesguard, situada al pla de Barcelona, al peu del Collcerola, i que s’havia ocupat de fer moblar i arranjar al seu plaer.

Vuit dies després d’haver pres la mar l’estol que el rei d’Aragó trametia a Sardenya en ajut del seu primogènit, li va escriure una carta, que duu el nom de Bernat Metge com a secretari, i on l’amor paternal s’expressa en totes les seves facetes. Sobretot, demana al seu fill que es guardi dels mals aires —aquells aires de Sardenya, que tantes víctimes havien costat als catalans, en les diverses expedicions del temps de Jaume II ençà!— i que atengui les instruccions del seu metge —en una altra carta ja li havia demanat que només begués aigua que abans hagués estat bullida i refredada, i que usés d’unes píndoles especials que li trametia—. Però també li prega, ja que coneix el caràcter emprenedor del seu fill, que esperi l’arribada de l’estol català i que es refii dels consells de Pere Torrelles, al qual ell ha explicat el seu concepte de la campanya que cal dur a terme a Sardenya. No ha d’usar massa de crueltat envers els sards, ans ha de tenir-los misericòrdia si tornen liberalment a la seva obediència. Si els perdona, però, ha d’ésser de tal manera que mai més no es puguin rebel·lar, «quar, en altra manera, pijor seria la darrera error que la primera». Al costat d’aquestes instruccions al guerrer i al governant, l’amor de pare té una altra expressió: el seu fill li ha comunicat que ha fet tractes de matrimoni del bastard Frederic —que aviat serà fet comte de Luna— amb una filla del difunt Jaume de Prades, i aquesta notícia, que li és una prova que Martí el Jove té la preocupació de la sort d’aquell fill que resideix de menut a la Cort del seu pare, omple d’alegria l’avi que troba en l’afecte del nét la compensació de l’absència del primogènit. Igualment ha de manifestar aquesta satisfacció i —afegeix— la seva gratitud, a la seva nora, que també ha intervingut en els tractes matrimonials.

Sembla com si el rei d’Aragó, endut pel seu amor al nét que ha vist créixer al seu costat i davant la falta de successió legítima del primogènit, es faci la il·lusió que un dia Frederic podrà ésser legitimat pels reis de Sicília, i esdevenir així el successor que tant desitja.

El primer de juny, abans que les galeres catalanes arribessin a Sardenya, l’estol sicilià de Martí el Jove va donar batalla al dels genovesos, aliats permanents dels sards; i que acudien a ajudar el vescomte de Narbona.

Mestre Vicens Ferrer, el famós predicador dominicà, es trobava a Barcelona i el rei assistia als seus sermons plens de foc i d’imatges corprenedores. El rei devot, angoixat pels perills que corria el fill en les terres insalubres de Sardenya, preocupat per la desunió de l’Església, havia de trobar gran consol en l’entusiasme que desvetllava entre els auditoris populars la pintoresca eloqüència del frare valencià. Després es retirava a la seva torre de Bellesguard, on tenia un mirador que dominava tota la ciutat de Barcelona i àdhuc la costa.