La gran victòria i el gran destret de Sant Lluri

El registre del mestre racional —o encarregat dels comptes reials— duu, en la data del 30 de juny del 1409, aquesta inscripció: «Dicmenge, darrer dia del mes de Juny, lo dit senyor [rei] en Bellesguard. Hora de tèrcia. Aquest dia lo dit senyor rey de Sicília fo denant lo dit lonch de Sent Luri, on dins era aplegat lo vescomte de Narbona que’ls Sarts tenien per senyor, ab tot son poder qui era més de XX milia hòmens, on eren III milia de cavall. Isqueren a batalla al dit senyor rey e per gràcia de Déu ferí en ells e’ls vencé, girant los Sarts les spatles com viren que el dit senyor rey vigorosament ferí en ells. Durant l’encalç més de II legües, en moriren dels Sarts més de VI milia. E’ls hòmens de mar, ballesters e altres de peu que’l dit senyor havia fet cap l’onrat de Johan dez Vall, .I. dels consellers aquest any de la ciutat de Barchinona e capità de les .III. naus armades e .IIII. galees hagueren intrat ans que’l dit senyor ab los de cavall fos tornat del encals lo dit loch de Sent Luri, on trobaren e mataren .CC. ballesters janoveses, .C. hòmens d’armes franceses e lombarts. E apresonaren més de .IIII. milia sarts. El dit vescomte ab partida dels sarts fugi e’s mes en lo Castell de Munt-Reyal, on poch aturà. E segons relació de Mossèn Jacme Roure, missatger e après per letres així del senyor rey com d’altres, aquest dia per lo matí se feren los cavallers dins escrits e foren més de CX». Al marge del registre hi ha dibuixat un escut amb les armes de Catalunya i de Sicília.

Era una batalla decisiva, precedida com havia estat de la rendició i presó de Brancaleó d’Òria i de la desfeta de l’estol genovès. Martí de Sicília, que ja s’havia acreditat en el seu regne com a capità afortunat i coratjós, guanyava en pocs dies una campanya que semblava presentar-se tan llarga i difícil com les que s’havien escalonat porfidiosament al llarg de tota la durada del regnat del seu avi.

El missatger Jaume Roure, que el rei Martí, del mirador estant de Bellesguard, havia vist arribar, li donava una de les majors joies de la seva vida. La senyera del vescomte de Narbona, juntament amb les cotes d’armes dels vuit combatents que se n’havien emparat, fou penjada com un trofeu de guerra a la Seu de Barcelona. En la seva carta tan expressiva i emotiva, dictada a Bernat Metge o escrita per aquest sota la impressió de l’escena, i en la qual el rei conta a Pere Torrelles com va rebre, el dia catorze de juliol, aquelles notícies tan falagueres, Martí explica quan veié, de la finestra de la seva cambra de Bellesguard, l’arribada a la platja de Barcelona d’una galera que ve de les parts de llevant, com un servent l’adverteix que aquella nau arriba de Sardenya i duia bona nova, sense encara saber de què es tractava, i com en arribar els missatgers del seu fill, amb tres heralds, ja els sentí cridar: «Victòria! Victòria! Aragó i Sant Jordi!». La narració dels fets va fer plorar de goig i emoció el rei, el qual volia anar de seguida a la Seu per resar-hi novena i complir els vots que havia fets en espera d’aquella bona notícia. Però era diumenge, i el rei devot no cavalca mai en aquell dia del Senyor. L’endemà, però, a les quatre de la matinada, es posà en camí i entrà a la Seu, de la qual ja no n’eixí fins que hagué acabat la novena, havent fet acudir a la catedral les Corts per comunicar-los les notícies victorioses de Sardenya. Els oficis solemnes han estat fets i predicats per mestre Vicens Ferrer, l’home que reuneix contínuament de set a vuit mil persones per escoltar-lo.

Martí es preocupava que aquells dos mesos de calors fortes el seu fill no es mogués de Càller, i que si li semblava convenient hi fes anar també la reina de Sicília per fer-li companyia, deixant al seu regne tot el Consell i àdhuc els servents «en manera que els Sicilians estiguessen en bona esperança de ella retornar en breu». I com que sembla que tots els honors i les festes hagin d’ajuntar-se anuncia al capità general dels seus estols que el papa ha d’arribar a Barcelona el dia primer d’agost.

La carta a Pere Torrelles és del dia 22 de juliol. El dia quinze, el rei de Sicília havia emmalaltit de febres infeccioses i el 21 semblà que havia vençut la malaltia. Però aquesta s’agreujà sobtadament i el dia 25 de juliol del 1409 va morir a Càller, on fou solemnement soterrat a l’església major de la ciutat.

Una versió molt corrent, que és considerada a Sardenya com a veritat històrica, però que està mancada de proves documentals, atribueix la mort del rei de Sicília, primogènit d’Aragó, als excessos amorosos que va cometre, feble encara de la malaltia i de les fatigues de la campanya, endut per la passió que va desvetllar-li una dona sarda, anomenada «la bella di San Luri» per la seva extraordinària formosor. I la comparança amb Judit ha fet d’aquesta llegendària bella de Sant Luri la venjadora del poble sard després de la gran victòria de Martí.

La mort del rei de Sicília va enardir els rebels sards, els quals intentaren un esforç per vèncer els catalans. Pere de Montcada va fer-se càrrec del perill i, aplegant les forces que tenia, va atacar Oristà, darrer baluard del vescomte de Narbona i, en col·laboració amb l’estol de Pere Torrelles, que atacà la ciutat per mar, va vèncer completament els sards el dia 17 d’agost.

La trista notícia va arribar a Barcelona a primers d’agost, produint una general consternació. Mestre Vicens Ferrer, l’home que tenia més autoritat damunt el rei, junt amb els consellers de Barcelona, varen encarregar-se de comunicar a Martí, reclòs altra vegada al seu refugi de Bellesguard, la mort del seu fill. Tenim les cartes en les quals, adreçant-se a la seva nora, el rei exhala el seu plany per aquesta desventura «de què viurem tots temps ab sobirana tristor e dolorosa vida». I, si bé troba mots per consolar la vídua del seu fill i assegurar-li que no ha de minvar en res l’amor que sent per ella «ans serà molt major que jamai no fo, e conexerets-ho per obra», així com per donar-li consells de bon govern, no té prou forces per signar amb la seva mà aquelles lletres, «per lo sobirà desplaer e gran turbació que havem de la mort del dit nostre primogènit, lo rey de Sicília».