Joc d’ombres

Una parra filtrava el sol i dibuixava jocs d’ombres damunt de les taules de marbre de la terrassa del xiringuito de la Fosca. En Kiku escoltava en silenci les explicacions de l’António Amorim i mirava de processar les perspectives que li obrien les paraules del representant del grup portuguès Amorim, que estava a punt de comprar els paquets d’accions majoritari de Francisco Oller, Bouchons à Champagne.

—Ens agradaria que t’incorporessis al nostre projecte. I també que seguissis com a accionista.

Va sentir el regust agradable del reconeixement: li agradava des de sempre l’empresa portuguesa i respectava especialment l’António, que parlava en nom de la família més rica de Portugal. Una ràfega de gregal va moure les fulles i els jocs d’ombres es van desplaçar de taula en taula per la terrassa. En Kiku va mirar primer l’António, que li acabava de fer l’oferta; després va mirar en Jaume. Finalment va demanar:

—Necessito una nit per acabar-m’ho de pensar.

L’António Amorim, el futur home fort de l’empresa, es va dirigir a en Jaume:

—A veure si d’aquí a demà l’acabes de convèncer. En cas contrari, t’hi hauràs d’implicar molt més.

Aquella nit, en Kiku amb prou feines va dormir. Va repassar mil vegades les raons que li desaconsellaven la tornada a Oller. Les hores se li van fer llarguíssimes i al matí es va quedar fins tard al llit, assaborint encara el bon gust de la conversa amb en Jaume i l’António Amorim. Després de les deu es va aixecar, va telefonar als portuguesos i va declinar l’oferta.

—Per fidelitat a la història familiar em mantindré d’accionista, però a la companyia li convé la gestió independent que ara té.