Tuyo hasta la muerte

El besavi i l’Aimée van tornar a embarcar el juny següent a Marsella, amb l’excusa innecessària d’un congrés de productors de suro que es feia a Alger. La calor era insuportable: van assistir al sopar inaugural, van visitar un parell de suredes acompanyats pels grans propietaris forestals de la colònia i el tercer dia van tornar a embarcar.

El vaixell de tornada els va portar als ports de Tunis, La Valletta i Nàpols, i per Sant Pere van desembarcar a Gènova i el besavi va agafar un tren fins a Perpinyà. D’allà es va fer portar a Cassà en cotxe i quan hi va arribar es va trobar que en Louis estava de viatge i se’n va alegrar. Venia de bon humor del creuer i no tenia ganes de barallar-se.

En Louis ja feia setmanes que havia pres una decisió, però tampoc no tenia ganes d’enfrontar-se cara a cara amb el seu pare. No encara. I va allargar tant com va poder el viatge per Portugal i el nord d’Espanya. Esperava que el besavi fos de tornada a França per tornar ell mateix a Cassà; cada tres o quatre dies escrivia a en Joaquim, però el cunyat no era conscient que la tensió entre pare i fill havia arribat al límit i era lent en les contestes. En Louis se’n queixava amargament des de Gijón, el 14 de juliol de 1923:

Monsieur Joaquim Nadal, fabricante, Cassà de la Selva.

Me sorprende mucho que no me hayas dirigido cuatro líneas a casa del señor Sampedro para darme noticias de Ángela. Ya te telegrafié desde Vigo y, por lo visto, mi mensaje debió de perderse. Creo que saldré el sábado por la tarde para Santander y San Sebastián y regresaré a Cassà el veintidós por la noche.

Mil besos de quien sabe reconocer tus infinitas cualidades. Tuyo hasta la muerte,

Luis, caballero de la alegre figura.

Per Tots Sants va esclatar la segona gran tempesta familiar: en Louis va desaparèixer de Cassà amb un cop de porta i sense donar explicacions. Van passar quatre setmanes fins que va escriure al besavi una carta curta, just una vintena de ratlles, per deixar clar que no volia viure més a Cassà, que no pensava tornar, que no estava disposat a treballar a les ordres d’un pare dèspota i intransigent i que tenia pensat posar-se pel seu compte. Li donava una adreça d’un banc de Madrid, per mantenir-se en contacte, però no donava pistes d’on pensava installar-se definitivament.

El besavi ja s’havia acostumat a parlar per carta amb el seu fill i va tornar a posar-se davant d’un paper blanc; va imaginar la cara tensa i desafiadora d’en Louis i va començar a escriure:

Estimat Louis,

He rebut la teva carta del 4 del corrent mes de desembre. Has deixat la casa paterna perquè ja no estàs disposat a viure sota la meva tutela i perquè no has volgut admetre que en tota organització cal un cap que imposi la seva voluntat. No puc concebre el funcionament d’una organització comercial sense cap.

De fet, si no estaves disposat a admetre les meves observacions ni a seguir les meves instruccions, és natural que busquis fora una posició que t’asseguri una independència absoluta. Te la desitjo de tot cor. El futur ens demostrarà quin és el valor real de les teves il·lusions.

M’acceptaràs, espero, que sempre he fet el possible i l’impossible per mirar de satisfer els meus clients, però això no m’impedeix rebre queixes i de vegades reprimendes ben desagradables, que encaixo sense arrufar les celles; no em crec amb dret de fer altrament. Si fas seriosament examen de consciència i, sobretot, si deixes de costat el teu orgull i la teva vanitat, hauràs de reconèixer que la teva conducta està lluny de respondre al que jo tenia dret d’esperar de tu. I encara afegiré que el teu encaparrament a no voler seguir les meves instruccions m’ha deixat en molt mala posició en relació amb alguns clients.

Si mai estàs disposat a canviar radicalment d’actitud respecte a mi, ja m’ho faràs saber.

En espera d’aquest moment, formulo vots sincers perquè tinguis èxit segons els teus desitjos i et prego que creguis en el meu afecte sincer.

Francisco.