L’addicció a la correspondència

Després de la mort del besavi, en Louis havia agafat el control de l’empresa i des de Reims havia començat a marcar de prop l’avi Joaquim, que com a director general de la planta de Cassà sempre havia actuat amb molta autonomia. A en Louis la fàbrica catalana li recordava la societat sempre ben avinguda entre el besavi i la baba Angèle, una entesa que s’havia forjat a costa del seu propi bandejament. Ara, només de pensar en Cassà s’irritava, i va començar a maniobrar contra l’avi. Més endavant en va fer una obsessió.

Les accions de la companyia estaven repartides a parts iguals entre els quatre fills —només l’Hélène tenia aquell dos per cent menys a compte dels diners que havia rebut per avançat—, però les tres germanes van acceptar amb naturalitat el paper d’en Louis com a successor del besavi.

El reconeixement familiar no li va millorar el caràcter agre, que havia consolidat durant anys d’enfrontament amb el seu pare: era incapaç de cedir, li costava distingir entre la família i l’empresa i tenia dificultats per manifestar amb naturalitat els sentiments. Per acabar-ho d’adobar, se li havia agreujat l’obsessió per la correspondència i cada nit escrivia cartes llarguíssimes a l’avi Joaquim i a la besàvia, i també a la Yvonne, que passava llargues temporades a Cassà o al Rocafosca. Més endavant va afegir a la llista el tio Francisco, el segon dels fills de l’avi Joaquim i la baba Angèle, que cada dia assumia més responsabilitats a l’empresa.

La compulsió epistolar d’en Louis era tan gran que, de vegades, després d’escriure a l’avi des de casa, abans de sopar, li tornava a escriure l’endemà al matí des de la fàbrica. El to era sempre el mateix: fred i imperatiu. I tant li feia que parlés de la salut de la seva mare, dels problemes per trobar una cola adequada, de les dificultats per obtenir del govern franquista permisos d’exportació o de les queixes dels clients pels defectes en alguna partida de taps. Sempre semblava que tot estava malament, que el món era un desastre i que ningú no feia res ben fet.

Reims, 24 de juny de 1949

Estimat Jo,

Acuso recepció de la teva carta del dia 9 i et confirmo les meves dels dies 14, 17 i 23.

Diumenge havent dinat vam rebre la visita d’en Francisco i de la seva jove esposa Maria Teresa. L’endemà van prosseguir el viatge de noces cap a Stuttgart, però vaig tenir l’ocasió de portar-lo unes hores a la fàbrica i fer-li veure el perquè dels retrets que faig a molts dels choix rebuts darrerament. Suposo que s’ha adonat que haurem de repassar tots els taps triats als vostres magatzems. Voldria aconseguir una fabricació impecable sobretot perquè contínuament rebo queixes de clients de la regió d’Épernay, tot i que normalment es tracta de clients que només compren taps ordinaris.

En Francisco i la seva esposa semblen perfectament feliços i l’he autoritzat a prolongar dos o tres dies l’estada a Stuttgart, a causa del retard amb el qual va rebre el visat. No crec que arribi a Cassà abans del 4 o el 5 de juliol. Jo mateix espero visitar-vos el 5 o el 6.

Motor. — Acabo de telegrafiar-te: «Prevegeu la instal·lació del segon grup electrogen al mateix local». En efecte, com a continuació de la meva carta d’ahir, encarregareu un segon grup i aquest haurà de ser instal·lat al mateix hangar que el primer.

Cola. — Només us puc enviar Gallia si obteniu un permís d’importació; d’una altra manera seria per a nosaltres una exportació de capitals. La compra de caseïna a Cassà em sembla perillosa, correm el risc de donar als nostres taps un lamentable gust de formatge.

Tiratges 1 Morceau. — És inútil aprofitar tant la tria de taps plens per fer més primeres tries; després ens veiem obligats a retirar immediatament els flexibles i això és un treball suplementari, inútil.

Dipòsit gasoil. — Està fet?

Taps petits. — Voldries enviar-me una o dues mostres de vint-i-quatre taps cilíndrics vint per vint-i-quatre, primera tria, per a una casa d’Algèria que me les encarrega? Demanaràs mostres a dues o tres cases de Cassà especialitzades en taps petits (Rich, Molinas, Turon).

Louis de Polignac. — El príncep Louis de Polignac, vicepresident de Pommery i president de la Societat de Banys de Mònaco, ha de venir a Espanya. Si demana diners cal donar-n’hi, i si demana qualsevol ajuda, també.

Mamà. — A la meva darrera carta et deia que la mamà ja no tenia febre. Aquesta millora no s’ha mantingut i en continua tenint cada dia. L’operació s’ha fet tres o quatre dies tard i el seu peu ha provocat una petita infecció generalitzada, que remetrà amb el temps. Per no alarmar-la inútilment, el metge ha desaconsellat l’ús del termòmetre durant alguns dies.

Sense més novetats, us envio els meus pensaments més afectuosos.

Louis.

Més endavant, les cartes es van anar fent més impertinents. Quan arribaven, la baba Angèle es posava les mans al cap i li confessava els temors a la filla gran, la Conxita, que acabava de tenir la Isabel, la tercera filla.

—Ha arribat carta d’en Louis. Ja tindrem un altre dinar tempestuós.

Efectivament, abans de seure a taula per dinar, l’avi Joaquim cridava a la baba «Mira què diu el teu germà!», i li començava a llegir la carta.

Reims, 31 d’agost de 1949

Estimat Jo,

No he rebut fins ahir la teva carta del 24 del corrent i te l’agraeixo. Totes les meves felicitacions pel feliç esdeveniment del naixement de la petita Isabel, que ve a sumar un ornament a la teva corona ja prou guarnida de flors. Per la teva banda, tu no has rebut fins al 22 la meva carta expedida el 15. Els terminis d’expedició entre els nostres dos països són massa llargs i, com que aquí la correspondència es reparteix molt ràpidament, penso que el retard només és imputable als serveis espanyols. Així no es faciliten els negocis; cridaràs l’atenció de la vostra Cambra de Comerç sobre aquest punt?

Suros. — Si el gruix de Ràvida és dolent i no és útil per a futures trameses a Alemanya, serà millor desfer-se’n i vendre’l immediatament.

Electricitat. — Ja fa dos mesos que vau encarregar el motor. Quan arribarà i estarà en funcionament?

Gasoil. — Tan bon punt acabeu la cisterna, ompliu-la.

Cola. — En quin punt teniu la demanda d’importació de Gallia? Rellanceu immediatament aquest tema.

Despatx. — Està pintat?

Oficina. — Suposo que el noi que heu contractat sap escriure a màquina.

Preparació. — Estic molt sorprès que no tingueu més carracs per preparar. Heu d’entendre que ara és el moment de fer-ho, mentre la preparació de les coles està aturada.

Taps petits. — He rebut mostres de Molinas i de Rich. Trobo que el color de Molinas és espantós.

Mamà. — Dimarts va començar un tractament d’estreptomicina per combatre la septicèmia postoperatòria causada per la infecció del dit petit del peu. La temperatura baixa amb regularitat: dimecres matí 37,7, tarda 37,9; dijous matí 37,3, tarda 37,7; avui, 37,1. El tractament, dur. Segons els metges, l’estat general és bo. Aviat podrà tornar a Cassà.

Comparteix amb els teus els nostres pensaments plens d’afecte.

Louis.