L’home de Sud-Àfrica

Dos mesos després de la rendició alemanya, el govern de Sud-àfrica va enviar a Europa l’Ernest Zeh i un alt funcionari del Ministeri d’Indústria per tal de mirar de revitalitzar el potent sector vinícola, bloquejat per la manca de subministraments. Durant la guerra, en Zeh s’havia fet un nom treballant amb èxit per a vinaters de Stellenbosch, però les bodegues havien sobreviscut en una situació precària; no podien importar maquinària d’Europa i els pocs intents d’aconseguir subministraments sud-americans havien estat avortats pels torpedes dels submarins alemanys.

Els avions sud-africans encara estaven retinguts per l’exèrcit i els dos delegats del govern van haver de viatjar en hidroavió. Van fer escala en alguns dels grans llacs africans i fins al cap de quatre dies no van aterrar en un aeroport italià. En Zeh viatjava amb passaport militar de Sud-àfrica i això li va facilitar les gestions a Roma i Milà. Després, a França, va anar directament a Reims, a abraçar en Louis i la Yvonne; els seus contactes francesos també li van fer la feina molt fàcil.

El viatge es va tòrcer quan intentaven entrar a Alemanya per la zona ocupada per l’exèrcit americà: al control fronterer els van tractar de bojos i els van denegar el salconduit. Mudats com autèntics ambaixadors i aclaparats per un sol ferotge, els dos homes es van anar desesperant, conscients que s’estaven convertint en l’atracció d’aquell racó de món. Aviat es van rendir: es van treure les americanes i van seure a la vora de la carretera, esperant que algú els portés de tornada a Reims. No havien passat ni cinc minuts que es van haver d’apartar; un remolí de pols anunciava l’arribada d’un comboi militar. Quan el van tenir més a prop van descobrir que es tractava d’una brigada de carros de combat americans. El comandant viatjava amb el cap fora de la torreta i els dos gentlemen li van cridar l’atenció. Quan passava a la seva altura va ordenar la detenció de la columna i va cridar:

—Ernest! Què collons hi fots, aquí, disfressat de casament?

L’Ernest Zeh el tenia a contrallum i va tardar a reaccionar.

—Teodor?

El comandant de la brigada era el seu company de pupitre a l’escola elemental de Kostheim. L’últim cop que l’Ernest Zeh i en Teodor s’havien vist eren a la sinagoga, aquella tarda que el rabí no va voler acceptar que estaven tots en perill. Al cap d’un moment, els dos homes de la missió sud-africana entraven en territori alemany enfilats al carro de combat del comandant americà, que explicava a crits i emocionat la seva fugida d’Alemanya, poc després del viatge d’en Zeh a Sud-àfrica, i com s’havia allistat a l’exèrcit nord-americà.

De tornada a Ciutat del Cap, l’Ernest va veure multiplicat el seu prestigi i ho va aprofitar per muntar Columbit, la seva pròpia empresa comercial de productes vinícoles. Durant molts anys va ser un dels principals distribuïdors de la Maison Oller.

Reims, 17 de novembre de 1948

Columbit PTY Ltd.

Cape Town

Mon cher Zeh,

A la recepció de la vostra carta del 8 d’octubre he telegrafiat a Cassà per tal que us remetin les informacions que demaneu relatives a Stellenbosch.

He sabut que us van escriure el 12 d’octubre per confirmar l’expedició en el Churruca, via Londres, de 14.000 taps per a xampany, d’una peça, per a MD Distillers Corporation, SA, i de 50.000 taps per a xampany, de quatre peces, per a MH Stellenbosch Farmers Winery Ltd.

Espero que aquest enviament parcial permetrà a Stellenbosch esperar l’arribada de la resta de la comanda. Digueu-me si penseu que podríem esperar a gener per expedir el complement. A la fàbrica portem un gran retard en totes les activitats: dilluns passat ens va entrar el grup electrogen que ens ha de permetre treballar regularment; estava encarregat des de fa vuit mesos!

Lamento profundament que Cassà no us hagi contestat el vostre telegrama de l’1 d’octubre i me n’excuso vivament.

Ja deveu haver vist el senyor Wilfred Kramer des del seu retorn a Ciutat del Cap. Durant la seva estada aquí hem procurat atendre’l tan bé com hem pogut i esperem que estigui molt satisfet de la seva visita a la Xampanya, on, d’altra banda, va coincidir amb el senyor Sedgwick, l’agent de Pommery al Cap. No hem rebut encara la visita del vostre recomanat Mister Costa, que acollirem amb plaer si ens ve a veure.

La Suzanne em demana que us enviï aquestes fotos d’un dels sopars d’aquest estiu a la terrassa de l’Hotel Rocafosca. També em pregunta si heu rebut la ceràmica negra que vau encarregar a Quart i envia les salutacions més afectuoses per a la vostra esposa.

Amicalment vostre,

Louis Oller.