Refugi al Rocafosca

La Guerra Civil espanyola havia passat, la guerra europea quedava lluny i el besavi es va refugiar a l’Hotel Rocafosca buscant aïllar-se del desànim general d’una Catalunya que li seguia inspirant sentiments poc complaents. El país tenia un bon paisatge, un bon clima i una gent prou treballadora, però no hi havia ordre ni disciplina i la guerra havia exagerat la resignació popular, que ell interpretava com una manca d’ambició desesperant.

La represa de la feina era lenta, perquè no hi havia subministraments, fallava l’electricitat, les comunicacions eren lentes i la manca de rigor del nou règim li resultava frustrant. El besavi ho compensava fent plans. Des de l’hotel va seguir amb la seva passió epistolar i va reprendre el costum de convidar els clients a la Costa Brava. Intuïa que era el millor moment per buscar complicitats, encara que tardaria a recollir-ne els fruits.

Alguns amics de Reims van trobar en la invitació una bona oportunitat per allunyar la família de la guerra. A Guy Falguière, en canvi, el futur incert del negoci el retenia a la zona de conflicte i li impedia d’escapar-se al sud i buscar refugi a la Costa Brava.

Batz, 10 d’agost de 1940

M. Francisco Oller, Palamós

Cher monsieur Oller,

La vostra carta des del Rocafosca m’ha causat un gran plaer i m’alegro de pensar que torneu a gaudir dels encants d’aquest racó deliciós. Malauradament, aquesta vegada he de renunciar a la vostra invitació perquè dissabte surto cap a Alemanya en un difícil viatge de tres setmanes per aclarir la situació dels nostres interessos familiars en aquell país. Forçat per la lamentable derrota del nostre país, no em queda més remei que posar-me a la boca del llop i mirar de trobar solucions provisionals per als nostres negocis, que haurem de mantenir tant com duri aquesta bogeria. Sóc conscient que el meu risc no és res comparat amb el que afronten els nostres nois que encara combaten al front amb les tropes aliades. És amb autèntic terror i compassió que penso en ells i recordo els meus anys en les trinxeres infernals del front del Marne. Us dono mil gràcies per la vostra càlida invitació i desitjo que la vostra estada sigui plaent. Sóc a Batz per a la celebració del 15 d’agost i hi he retrobat els meus pares, que s’uneixen a mi per expressar-vos els seus millors desitjos.

Guy Falguière.

A meitat d’agost, li va escriure l’André Maquin per comunicar-li una notícia que el va deixar aclaparat fins al final de l’estiu.

Reims, 14 d’agost

Francisco Oller,

Cassà de la Selva, Espagne

Mon cher ami,

Estic content que les coses comencin a arreglar-se per a vosaltres; a casa nostra, en canvi, van cada cop pitjor. És amb gran tristesa que he de comunicar-te que fa uns dies els alemanys van detenir el nostre bon amic Bertrand de Mun i que el mantenen retingut com a ostatge. Sembla que el comte ha estat traslladat a la presó de Fresnes i, per bé que tots confiem que sigui alliberat immediatament, als setanta-tres anys ja pots suposar l’impacte que tot això pot tenir en la seva salut. Trobo a faltar les nostres converses al Cercle i voldria creure que aviat s’acabarà aquest malson i podrem retrobar-nos a Reims; amb tot, l’opinió general entre nosaltres és molt pessimista.

Amb els millors desitjos per a tu i la teva família,

André Maquin.