—Té, una mica.

—No…

—Sí.

—No.

—Una mica. Jo en tinc més.

—On?

—Ho demanaré a la mare. Té.

—Una mica, només.

—No t’agrada?

—Sí, és molt dolç.

—No n’havies menjat mai?

—No.

—La mel és dolça.

—No et renyarà, Louis, la teva mare?

—No.

—Deu guanyar molts diners, oi?

—No ho sé. Sempre en compra, de mel. Diu que alimenta molt.

—Quan sigui gran, també en compraré.

Però es va passar anys sense tornar a pensar-hi.