—Mira, he trobat dos ous!

—D’on els has tret?

—Deixa… On tens la paella?

—No, que els farem passats per aigua.

—Mare…

—Ja ho sé, tens gana.

—I el fogó on és?

—Quan menjarem, mare?

—Ara, de seguida.

—Em fa mal la panxa…

—Encara deu quedar un pot, oi?

—Més val guardar-lo.

—Sí, no sabem què pot passar.

Però tots ho sabien.