—A tot arreu hi ha coses, mare.

—Sí.

—Amb en Louis hem vist un aparador…

—Calla, no turmentis més.

—És que tinc gana.

—Només menjaries, tu.

—Avui no he berenat.

—Gràcies que sopem! Que et penses que us estalvio les coses per gust?

—No la facis plorar, Daniel.

—Mare…

—No és res.

—No ploris, mare…

—Si no ploro!

I les llàgrimes se li escorrien galtes avall.