Què hi hem d’anar a fer, a Aubagne?

Hi estareu més bé, hi ha més menjar i al camp es respira un altre aire.

A mi m’agrada Marsella.

Sempre et refredes i tens angines.

No té res a veure.

No discuteixis, Francesc. Ja veus que en Daniel no diu res.

Jo tampoc no hi vull anar.

Veus? Si vinguessis tu, seria diferent.

Ja vindré més endavant.

Quan? Amb els Ginel…

Hi estareu bé. Ja sabeu que la Joana us vol molt. És ella qui va insistir.

I tu què faràs?

No puc deixar l’hotel.

Et quedes per aquest home, oi?

Francesc!

Us he vist i un dia us vaig seguir.

Quin home, mare?

Calla! Ja saps què dius, Francesc?

Sí que ho sé. Ens envies a Aubagne perquè et fem nosa. Ara el podràs portar aquí.

No tolero que em parlis així, Francesc! Sóc la teva mare. Mai no he portat ningú a casa.

Aneu en una casa d’habitacions com aquella on treballava el pare.

Mentida!

No aniré a Aubagne.

I tant com hi aniràs!

No hi aniré.

Hi aniràs. Ho mano jo.

No vull.

Francesc, per l’amor de Déu… T’asseguro que no el veuré més, aquest home.

M’ho promets?

No és el que et penses. Com pots creure que la teva mare…

Us he vist.

Havíem de discutir una cosa… em volia ensenyar unes robes que jo hauria venut. Però no el tornaré a veure si no vols.

M’ho promets?

Sí. Però us n’heu d’anar amb la Joana.

Quines robes havies de vendre, mare?

Unes robes, Daniel. Us n’anireu demà.