138

El petó d’en Mack era càlid i tendre.

—Avui tens molt més bon aspecte, maca.

En Mack havia sortit de la feina a l’hora de dinar per anar a veure l’Eliza a l’hospital Roosevelt. La bala que li havia travessat el pit li havia fet perdre molta sang, però miraculosament no havia afectat cap òrgan vital. En veure-la somriure allà al llit, en Mack va comprovar, alleujat, que tornava a tenir color a les galtes.

—De poc no trobes aquí la meva mare i la Janie. Quines ganes que tinc de marxar! Explica’m com va tot —li va dir, impacient.

En Mack va fer una rialleta.

—Ara sí que veig que estàs més bé. —Va acostar una cadira al llit—. Els de la campanya Wingard neguen qualsevol relació amb el jutge Quinn.

—Evidentment —va fer l’Eliza, assentint.

—I com que el mateix jutge no ha infringit cap llei llevat del cas del desfalc, que tampoc no es pot demostrar, continuarà amb la plaça de magistrat del comtat —va continuar en Mack.

—Home, potser es podria provar el desfalc presentant les notes d’en Bill.

Van considerar-ne les implicacions.

—Deixem que Bill Kendall reposi en pau —va dir l’Eliza.

En Mack va assentir.

—El mateix que pensava jo.

—Ara que… és un bon exemple, no? —va dir ella, per respondre’s tot seguit la pregunta—: Disposem d’un sistema legal… però no necessàriament d’un sistema de justícia. —Va remenar el cap amb aire cansat i va afegir—: I Pete Carlson, què?

En Mack li va respondre en to seriós:

—S’ha acabat la seva carrera a KEY News.