65

Gràcies a Déu que no havien trobat el clauer.

Les coses no podien pas haver anat més bé. Tots els informatius de la televisió s’havien decantat per la mateixa tesi. Karas havia estat víctima de la violència del carrer, tan estesa en la societat actual.

La policia també s’inclinava per la hipòtesi del robatori. Havien trobat el cadàver del doctor Karas al carrer 80 Est, entre Park Avenue i Madison Avenue. Un senyor que anava un pèl més alegre del compte en tornar a casa després d’una vetllada en un local de moda del barri, s’havia espavilat de cop quan va trobar el metge ajagut a la vorera. Va trucar al 911. La policia i un equip mèdic van arribar al lloc dels fets al cap d’uns minuts. Massa tard ja per al doctor Karas.

No van trobar en el cadàver ni la cartera, ni el rellotge, ni cap altre objecte de valor. Van identificar el cadàver gràcies a la inscripció «L. Karas» marcada a la camisa amb tinta indeleble de la bugaderia.

Una persona que feia futing a primera hora del matí per la banda sud de Central Park va trobar la cartera del doctor Karas amb totes les seves targetes de crèdit, però sense diners en efectiu.

Així doncs, concloïen els informes, en un absurd acte de violència havia perdut la vida un home que l’havia consagrada a millorar l’existència de la humanitat.

Quina impaciència la de la policia per tancar el cas! Ningú no era capaç de sospitar qualsevol altre joc brut? Un pacient furiós, per exemple, o bé un soci descontent. Vaja, el desbordament de la policia de Nova York hi havia tingut el seu paper. O potser es tractava d’un senyal d’aprovació per part de Déu. Sens dubte Déu demostrava que donava la benedicció a l’eliminació del doctor Leo Karas.

Evidentment, aquell metge havia treballat de valent. Era ja la una tocada quan qualsevol podia haver sentit el porter que deia al psiquiatre:

—Bona nit, doctor Karas.

—Bona nit, Juan. Fins demà.

Moltes gràcies, Juan, per haver-lo identificat en anomenar-lo.

Els carrers restaven silenciosos. Karas va travessar Park Avenue en un moment en què semblava tan adient com qualsevol altre. No es veia ningú per allí. Calia aprofitar l’avinentesa. En Karas era uns passos endavant. Un blanc fàcil.

Ni tan sols no va sentir els trets.