78

—Has estat fantàstica aquest matí, estimada meva. He arribat d’hora al despatx i t’he vist en les quatre entrevistes. No t’ha desconcertat ni una sola pregunta. Estic molt orgullós de tu.

Asseguda en un petit estudi de KEY, la Joy assajava la lectura del text de l’anunci de la campanya amb el telepromter quan li van passar la trucada d’en Win. Abans de donar-li temps a contestar, aquest va continuar:

—Avui tot és teu. Com que jo m’he de quedar aquí a Washington per qüestions del Senat, tu parlaràs en nom nostre. Ja has començat aquest matí i ha estat un inici perfecte. Ànim i endavant, maca.

En Win se’n sortia més bé amb les qüestions concretes. Els suggeriments i els matisos no eren el seu fort. La Joy va concloure que les preguntes relacionades amb Bill Kendall no l’havien amoïnat gens ni mica.

Nate Heller, en canvi, no s’havia perdut ni una de les subtileses de l’entrevista d’Eliza Blake. No es volia perdre l’enregistrament de la crida i va anar a trobar la Joy quan entrava a l’estudi. Havia vist les entrevistes des l’habitació de l’hotel i ell també havia quedat admirat per la manera com se n’havia sortit la Joy. El que ja no l’havia emocionat tant havia estat la perspicàcia d’Eliza Blake.

—La mala pècora —va remugar bo i portant la Joy a un racó de l’estudi—. Maleït siga la periodisteta i les seves preguntes impertinents.

—Au vinga, Nate. S’ha limitat a fer la seva feina.

—Ah, fantàstic! «S’ha limitat a fer la seva feina» —va repetir imitant-la—. Ara resultarà que t’ha agafat la vena benèfica, comprensiva?

—Em fa l’efecte que hauríem d’estar contents que ningú més no m’hagi fet la pregunta. Ja saps que n’hi havia una de prou lògica.

Ell s’ho va rumiar.

—Tens raó. Hem tingut sort. De totes maneres, ara ja no s’hi pot fer res. Esperem haver posat punt i final a l’episodi Kendall.

—N’estàs segur, Nate?

Els ulls d’en Nate no la van perdre de vista mentre travessava la petita estança, pujava l’estrada i s’instal·lava en el seient de davant del micròfon contra un fons de fòrmica grisa.

—No, gràcies —va respondre a la maquilladora de KEY.

S’estimava més preparar-se ella mateixa. Li va arribar la veu del realitzador des de l’altaveu col·locat al sostre. Ell l’observava a través del monitor a la sala de control. Li va dir que tenia un aspecte sensacional i va demanar al càmera que se li acostés un pèl més. A la Joy la va sorprendre no sentir-se nerviosa. De fet, l’ajudava la tensió que es respirava a l’estudi mentre tothom es preparava per enregistrar. S’estimava més allò que no pas una entrevista en directe. Si s’equivocava podien gravar un altre cop i esmenaria l’error. No hi podia perdre res.