32

El sol del matí l’obligava a aclucar un xic els ulls per veure la pantalla.

Allí la tenia, tornant-li a parlar.

Ella estava dreta, amb el micro a la mà, davant de l’escala d’un edifici.

L’home que vivia al carrer se li va acostar un xic.

En efecte. Reconeixia aquell edifici. Però no tenia pica-porta.

Com era que Eliza Blake l’hi feia anar? Intrigat, va avançar.

Llavors, l’Eliza s’adreçava a un home assegut en una mena de despatx. Ell es va concentrar en el rostre d’aquell home.

Ah, ve-t’ho aquí. L’Eliza li deia: «Vigila aquest home».