24
Pare.
En William s’entristia quan pensava en el seu pare. L’enyorava. La mare li havia dit que avui eren els funerals del pare.
Se’n va anar fins a la calaixera, va obrir el calaix de dalt i va remenar els disquets que hi guardava fins que va trobar el que buscava.
Va engegar l’ordinador, va introduir el disquet a l’obertura expressa i va prémer les tecles que coneixia per fer sortir la carta a la pantalla.
Estimat William,
Ets una bellíssima persona.
Ets un fill extraordinari.
Estic molt orgullós de tu.
Estic orgullós de com treballes de valent.
Em sap greu deixar-te.
Continua treballant a consciència.
T’estimo molt i sempre t’estimaré, fins i tot des del cel.
El pare.
P.S. I recorda, William, un elefant no oblida mai.
Coneixia totes aquelles paraules. Sabia que el cel era el lloc on anava la gent després de morir. Ara el pare hi era. El feia sentir més bé saber on tenia el pare i que el continuava estimant.