111

La doctora Randi Hagerman no solia treballar tan d’hora al matí.

Si bé el cap del servei d’urgències de l’hospital Twelve Oaks va sospitar que es podia tractar d’una grip o d’una intoxicació alimentària, va pensar que seria més prudent cridar l’internista més competent de l’hospital. Tenint en compte qui era la pacient, no volia córrer el risc d’un error en el diagnòstic.

La doctora Hagerman va escoltar com el metge de guàrdia li precisava per telèfon els símptomes dels vòmits persistents i de la visió alterada en groc d’Eliza Blake. Va ordenar immediatament que se li fes un electrocardiograma. Quan la doctora Hagerman va arribar a l’hospital ja en tenia els resultats.

Ja comptava veure les pautes del «pal d’hoquei» a l’electro. El que la va sorprendre va ser la pacient. Aquells resultats inquietants i inexplicables corresponien a Eliza Blake, dona jove i amb aspecte saludable.