124

—Algú creu que sé alguna cosa. Tant de bo aquestes notes m’expliquin de qui es tracta. —L’Eliza va obrir la porta del taxi que la portava al davant del centre d’emissió—. Ja trucaré.

—Haig d’enllestir unes quantes coses. Seré al meu despatx. —La Yelena va tancar la porta del cotxe.

Durant el trajecte cap a casa, l’Eliza va començar a llegir la còpia que havia fet del disc dur. L’arxiu «Ètica.PC» confirmava tot el que li havia dit la Yelena i més encara. En Pete havia amenaçat en Bill de fer pública la seva… sida?

En Bill? La sida? Que terrible, Senyor! El cap li començà a treballar a cent: allò significava que Joy Wingard podia estar en perill.

I també el futur president!

El taxi va arribar al seu destí. L’Eliza es va ficar els papers a la bossa.

Va sentir, a través de la porta del pis, les rialles de la Janie. Quin so tan alegre tenien! Impacient, va ficar la clau al pany.

—Mare, ja ets aquí!

La petita, amb un vestidet de color lila i unes sabatilles roses, s’abalançà cap a la mare. L’Eliza la va estrènyer fort omplint-la de petons i d’abraçades. Ai, quina satisfacció!

—Gràcies, senyora Twomey. Fa il·lusió tornar a ser a casa. He trobat tant a faltar la meva nineta! —Va fer una altra abraçada a la Janie.

La irlandesa es va mirar l’Eliza:

—Està pàl·lida, senyora Blake.

—Les vacances de la setmana que ve hi posaran remei, oi que sí, Janie? —Li va costar apartar la vista de la nena, però es va girar cap a la senyora Twomey—: Li agraeixo molt que cuidi tan bé la meva petitona. Parla de mi, però a vostè també se la veu cansada! Deu estar impacient per tornar a casa.

—Ui, això encara es pot esperar. La Janie ja ha sopat però prepararé alguna cosa per a vostè.

—És molt amable, senyora Twomey. Doncs, si no li fa res, mentre se n’ocupa, jo banyaré la Janie.