81

El programa dels infants hospitalitzats al University Hospital s’havia creat per proporcionar assistència emocional als bebès prematurs, febles o malalts. Hi acudien voluntaris a cuidar, bressolar i proporcionar calor humà a aquells minúsculs éssers humans que lluitaven per sobreviure. L’aparició de la sida afeixugava encara més les tasques que tirava endavant el programa.

Algunes de les mares, carregades de problemes, malaltes o aclaparades per la situació, abandonaven els seus infants després del part. Els nounats continuaven a l’hospital uns mesos mentre es preparaven els tràmits perquè passessin a cases d’acollida. Mentre eren allí tenien sort dels voluntaris, els quals, asseguts en uns balancins prop de les incubadores, els parlaven i els cantaven cançons. Els menuts més afortunats, els més forts, podien agafar-se en braços per jugar amb ells.

Els voluntaris, així com el personal d’infermeria, establien forts vincles amb aquells bebès. Alguns acabaven emportant-se’n algun a casa i adoptant-los. D’altres, quan el menut que tant estimaven trobava una llar d’acollida, vivien un intens sentiment d’aflicció amb la pèrdua. Tant els voluntaris com el personal d’infermeria solien comentar que rebien la mateixa satisfacció emocional que oferien.

—L’escalfor d’un altre cos, el contacte de pell contra pell, són bàsics per a l’experiència humana —explicava la supervisora del departament de nounats a la Joy—. Els bebès, com els petits de totes les espècies, tenen necessitat d’establir una actuació recíproca amb la mare o, si més no, amb la figura materna. En vol agafar un a coll?

La Joy va dubtar un moment, mirant-se amb expressió insegura la fràgil criatura ajaguda en el bressol. La cap d’infermeria li somreia animant-la, bo i indicant-li que s’assegués al balancí d’allí al costat i aixequés amb compte la criatureta. Se la va col·locar recolzada en la part interior del colze. Amb la mà que li quedava lliure va buscar dessota de la manteta la mà que era una versió en miniatura de la seva pròpia. Els ditets es van aferrar en el seu petit. Una llàgrima va aparèixer a l’extrem de l’ull de la Joy.

«Efectivament», va pensar Nate Heller. «Una foto que val un imperi!».