116

El plat fort de la vetllada va ser el discurs de Joy Wingard sobre la Croada contra la sida. L’esposa del candidat va demanar al poble americà que continués amb la tasca de base d’eradicar la mortífera malaltia. Va citar una frase de John Fitzgerald Kennedy —o potser es tractava de Franklin Delano Roosevelt?— en què afirmava que un país demostrava el que era per la manera com tractava els seus ciutadans més febles. Va fer una crida al patriotisme i a la determinació del poble americà per vèncer el flagell que estava soscavant el país. Va ser una al·locució comprensiva i commovedora. Els milers de persones allí reunides li van brindar una gran ovació posant-se dempeus.

Quan el cop de maça va marcar la fi de la jornada, l’Eliza es va acostar al seu guardaespatlles. Aquest la va acompanyar directament a l’hotel i es va quedar després davant de la seva porta.

En Mack li va trucar per proposar-li de passar per allí.

—Gràcies, Mack, però estic rendida i d’aquí a poques hores m’hauré de llevar. L’únic que vull és dormir. Amb la protecció a la porta, ja em sento segura.

—Molt bé, però tingues present que sempre que vulguis em pots trucar.

—Ja ho sé, maco.

Es va despullar, es va ficar de dret al llit però no es va pas submergir en un son profund.

Al cap de cinc hores, un altre guardaespatlles la va portar amb cotxe per l’autopista 610, el cinturó de la ciutat, encara en penombra, cap a l’Astrodome per fer-se càrrec de les seves obligacions a KEY to America.

El somni que havia tingut encara la martiritzava. Començava de la mateixa manera que el malson de la nit en què va morir en Bill. Al llarg d’un interminable passadís, Pete Cari-son perseguia en Bill i ella intentava avisar-lo d’alguna cosa. Però aquest cop, Pete Carlson s’havia convertit en un enorme rosegador negre i greixós d’ulls minúsculs i dents amenaçadores. Apareixia després Yelena Gregory. Acariciava el llis pèl d’aquella espècie de rata. El rosegador començava a ensumar-li els peus. Tot d’una va sentir que la Janie cridava, «Mare, mare», però ella era incapaç de moure’s. No podia acostar-se a la seva filla. Havia quedat paralitzada, petrificada de terror en veure un gran talp negre contra la cara de la Janie.