20

L’inspector Bob Colburn tenia els ulls brillants, el somriure a flor de llavis i unes pronunciades entrades que no el preocupaven gaire. I tenia també una tasca per fer. Pescar l’artista del grafit que deixava les seves empremtes en algunes de les propietats més luxoses de Manhattan.

A la comissaria del districte 19 havien rebut un devessall de trucades exasperades. Els propietaris estaven enfurismats contra el vandalisme. Si bé semblava que totes les propietats afectades es concentraven en el mateix barri de l’Upper East Side, ningú de fora dels cercles policíacs no havia estat capaç de lligar caps sobre el comú denominador. El grafit reflectia sempre l’animal del picaporta robat a la casa més pròxima.

De primer, Colburn s’identificava ben poc amb el contingut de les trucades d’aquells ciutadans selectes.

—Què diu que li han pintat a la paret, senyora?

—Sembla un unicorn.

—Un unicorn? Com un cavall amb una banya al front?

—Sí, com el que hi ha a les bosses de Bloomingdale.

I ara, això.

La nit anterior, algú s’havia endut el picaporta de llautó de la casa de Bill Kendall. En el seu lloc, el lladre hi havia pintat amb esprai una imatge primitiva d’un elefant. L’inspector Colburn va agafar el telèfon. Podia tractar-se d’una simple coincidència. Al cap i a la fi, s’havia dictaminat com a suïcidi la mort del presentador de KEY News. Però per cobrir tots els fronts, Colburn volia contactar amb els d’homicidis per a la recerca del lladre artista del grafit.