100

Davant del centenar d’assessors, agents dels serveis secrets i periodistes que viatjaven en l’avió contractat per Wingard, el candidat, de tarannà reservat, avançava pel passadís. Haines Wingard es va enfilar en una petita banyera de goma, de les que es fan servir per banyar les criatures, i tot seguit va continuar pel corredor amb un estat d’ànim excel·lent.

Camí de la convenció, les principals enquestes li auguraven un futur brillant. El president Grayson anava cometent un error rere l’altre. Wingard, en canvi, ho feia tot bé. Les seves posicions quant a impostos, atenció sanitària, control de la delinqüència i venda d’armes i educació eren molt ben rebudes per l’electorat americà. La Croada contra la sida havia esperonat la imaginació del país. Els americans feien pinya amb l’home que considerava l’eradicació de la sida com una prioritat nacional. Haines Wingard adquiria l’aura de l’heroi.

Fins i tot Nate Heller, que s’ho prenia tot tan seriosament, es permetia participar en l’emoció del dia. Però no per això afluixava el control, ja que sabia que un bon general no abaixa mai la guàrdia. Tanmateix, estava d’acord que Wingard es mostrés més alegre davant de les tropes. L’organitzat desplegament a la sortida de l’avió formava part de la nova eufòria.

La Joy també feia la seva sortida en comitiva, radiant i enfervorida. La continuava sorprenent comprovar que fruïa amb la campanya. I tot i que en el fons es volia reprimir, cada cop pensava més en el que significaria a la seva vida arribar a la Casa Blanca. No feia pas tant que l’havia deprimida profundament el fet de no poder tenir fills, la situació del seu matrimoni, la definició de la seva vida com a «esposa del senador Haines Wingard». En aquells moments anava veient clar que podia ser la pròxima primera dama del país.

Si res no s’espatllava.