88

En Mack esperava l’Eliza a les cinc del matí als estudis de KEY to America. En acostar-se a ell, el rostre se li il·luminà amb un somriure i va notar que el cor li bategava més de pressa.

—Què dimonis fas aquí, tan aviat? Però és igual: et trobava a faltar.

Li van venir ganes de fer-li un petó però, conscient del lloc on eren, es va reprimir. La seva primera reacció emocionada va canviar ràpidament cap a una altra d’aprensió en veure l’expressió d’en Mack.

—Pugem al teu despatx.

—Com? Què passa? Digue’m el que sigui.

—Confia en mi.

La va agafar pel braç i la va acompanyar cap a la sala de redacció i d’allí fins a l’ascensor. Quan van arribar al despatx d’ella, en Mack va tancar la porta i li va dir que s’assegués.

—Bé, ara ja hi som. De què es tracta? —va preguntar ella.

—Guaita.

Es va treure un exemplar de The Mole que duia plegat a la butxaca de l’americana. L’Eliza va notar que li bullia la sang en llegir el titular: ELIZA BLAKE: EL VINCLE ENTRE EL SUÏCIDI DEL PRESENTADOR I L’ASSASSINAT DE LEO KARAS!

Mentre l’Eliza llegia l’article carregat d’insinuacions, en Mack li va dir:

—Hauràs de passar ara mateix al contraatac.