45
Potser ella volia que ho sabés. No havia pas estripat la carta.
En Win hi va topar perquè l’havia deixada dins del seu diari. El diari que ella guardava al fons del seu enorme armari. El diari que ell havia agafat el costum de llegir per vigilar-la de prop.
La carta era escrita en un paper groc, un full arrencat d’un bloc. Amb una lletra a penes desxifrable, Bill Kendall començava d’una manera formal, encara que una mica més endavant el to canviava:
Tinc la sida.
Tu també hi estàs exposada. Ho sento, ho sento molt, estimada.
Molt probablement tu hi has exposat en Win, un fet en el qual ni tan sols hi vull pensar. De totes maneres, ell ho té tot al seu favor.
En Win va tancar els ulls i va deixar anar un gemec.
La carta de Kendall continuava:
No puc afrontar la vida amb la sida i no tinc cap curiositat d’aprendre com se’n mor.
També conec l’avinença de Heller amb Pete Carlson. M’agradaria fer públic aquest acord. Especialment després que Carlson ha estat prou infame per fer-me xantatge per tal que abandoni la meva plaça de presentador a canvi del seu silenci sobre la meva malaltia. Aquest acord podria arruïnar les esperances d’en Win d’arribar a la Casa Blanca. Això no em preocupa, fora que a tu no et vull fer cap mal.
Fa cosa de dos anys que estic escrivint un llibre. Fins aquest moment tot ell és un monòleg interior, i tinc la intenció de man-tenir-me viu fins que l’hagi acabat. Però m’han diagnosticat un càncer galopant i per això la «meva història» probablement no s’explicarà mai.
Jo no vull ser la història, no pas aquesta història, de cap de les maneres. Probablement m’he retirat d’una de les més grans històries del meu temps. Es pot dir que he agafat el camí dels covards. Si trio d’anar-me’n em penso que em sento alliberat d’explicar a què ha estat exposat en Win. Irònicament, si jo no hagués estat part de la història, probablement m’hauria mantingut tranquil davant del seu desenvolupament per veure com es descabdellava tot.
Intimitat. La poca que hem tingut quedaria completament destrossada. Tot el que hi havia de valuós entre nosaltres seria rebaixat i arrossegat entre el fang. No vull tancar la meva vida ni deixar-te a tu enmig de l’escàndol.
No vull fer-te cap mal.
T’estimo, Joy.
Firmava «B». I hi havia una postdata on pregava a la Joy que es fes controlar la piga que tenia a la part de dalt de la cuixa.
Fastiguejat, en Win va tornar la carta al diari.
Ara, on era el llibre d’aquell malparit?