123

Després de l’aterratge a LaGuardia, l’Eliza i la Yelena se’n van anar de dret a KEY News. La Yelena va obrir el despatx d’en Pete.

L’Eliza es va instal·lar davant de l’ordinador mentre la Yelena vigilava la porta. Va anar clicant en els directoris i subdirectoris del disc dur. Va passar al directori «Recordar», on va trobar una llista d’arxius ordenats alfabèticament.

Quedava la part més difícil.

La contrasenya.

Podia ser qualsevol paraula. Quina hauria triat en Bill? Alguna que no pogués oblidar. Va pensar en en Bill, en l’home, el professional, l’home, l’amic, el pare.

Quan va fer doble clic a «Ètica.PC», el primer arxiu de la llista, li va sortir el quadre que exigia la contrasenya. Va picar K-E-N-D-A-L-L.

No.

—K-E-Y-N-E-W-S.

No.

N-E-B-R-A-S-K-A. Res.

—I «William»? —va proposar la Yelena.

Tampoc.

L’Eliza va provar amb X-F-R-A-G-I-L.

Res de res.

L’Eliza va pensar en el fill d’en Bill. La Louise li havia dit que encara batallava amb la mort del seu pare. Repetia una vegada i una altra: «Un elefant no oblida mai. Un elefant no oblida mai».

Elefant!

Va picar les set lletres.