DEDICATÒRIA

Parlant un dia amb Josep Maria Corredor, bon amic meu i professor a la Universitat de Perpinyà, em digué per què no em decidia a escriure les meves memòries. «Ja ho estic fent en certa manera —vaig contestar—. Però una història completa, detallada, documentada, em prendria dos o tres anys de continuada dedicació, i jo, als meus setanta-quatre anys, he de treballar cada dia, intensament, per poder tirar endavant uns fills que no han complert encara, cap dels tres, vint anys…».

«Be, però potser podries escriure un o més llibres sobre la “gent que has conegut” a través d’una vida tan plena i “accidentada” com ha estat la teva. Seria, per altra banda, una forma indirecta, potser encara més viva, de la teva autobiografia», insistí. M’hi vaig pensar uns quants dies, vaig començar fent una llista de persones i fets molt relacionats, tots ells, amb mi mateix, i el resultat parcial d’aquella proposició del meu amic ha estat aquest llibre, en el qual, ni remotament, no esgoto el tema. Són tots els que hi són, però no hi són tots els que són. Si l’editor m’ajuda i els lectors ajuden l’editor, no serà l’únic, sinó el primer…

També vull donar les gràcies a Núria Marimon, que ha estat capaç de «traduir» una cal·ligrafia, nerviosa i desgavellada, que jo no era capaç d’entendre després d’escriure. Gràcies al jurat que em concedí el premi.

L’AUTOR