MADRID I BARCELONA

Aquest és el títol d’un assaig escrit després d’una visita a Madrid, literalment obligat pels sectors laborals de la ciutat per evitar que la jornada del 7 de novembre de 1937, que en el calendari occidental correspon a la presa del poder a Rússia dels bolxevics (nom que es donava aleshores als comunistes) es convertís en una celebració totalment copada pels comunistes madrilenys.

Anaven a Madrid amb una orquestra de sardanes, un ballet popular i una organització de «cors parlats», creada pels socialistes francesos i de la qual el Comissariat de Propaganda féu una versió catalana amb el nom de Sagetes Roges: quatre sagetes vermelles sobre un fons groc; és a dir, una nova interpretació, dinàmica, de la bandera catalana.

L’èxit fou Molt gran, tant a la ciutat com als diferents fronts de guerra del Centre. El general Miaja convidà a dinar tots els expedicionaris, una cinquantena de persones, i tot l’estat major de l’exèrcit. Foren les úniques manifestacions populars aquells dies que, bo i exaltant els valors històrics de la Revolució russa, no es limità a parlar de Lenin, Stalin i els altres «santons» del comunisme internacional.

Tots els delegats catalans foren rebuts per l’alcalde socialista de Madrid, Henche, el qual presidí una conferència meva a l’Ateneo de Madrid. Era una època en què certs periodistes interessats comparaven la conducta de Madrid amb la de Barcelona i deduïen que, mentre la capital castellana donava un exemple d’austeritat i heroisme, els catalans, sobretot els de Barcelona, vivíem una vida «alegre i despreocupada». Fou aleshores quan vaig escriure una carta oberta a l’alcalde de Madrid, publicada el 12 de desembre de 1937.

En reprodueixo també els paràgrafs més significatius: