JAUME MIRAVITLLES i NAVARRA (Figueres, Alt Empordà, 1906 - Barcelona, 1988) fou un polític i escriptor català.
Molt jove s’inicià en l’activitat política, lluitant contra la dictadura de Primo de Rivera, fet pel qual fou condemnat a dos anys de presó. Més tard, exiliat a França, participà en el moviment de Prats de Molló i fou empresonat a París. El 1930 tornà a Espanya, on fou novament empresonat fins a l’adveniment de la República. Fou membre del Bloc Obrer i Camperol i després de l’Esquerra (1934) i visqué molt de prop els fets del 6 d’octubre. Esclatada la guerra, fou secretari del Comitè de les Milícies Antifeixistes i més tard comissari de Propaganda de la Generalitat, fins al febrer de 1939, any que tornà a exiliar-se a França, on desplegà una gran activitat al costat de Companys i altres exiliats i fou director d’El Poble Català. Després residí a Algèria, a Mèxic i divuit anys als Estats Units, i durant tot aquest temps col·laborà continuadament en molts periòdics de l’Amèrica Llatina. Tornat a Espanya el 1962, va continuar la seva activitat periodística. Entre els seus llibres destaquen: Ha traït, Macià? (1932), El ritme de la revolució (1933), Crítica del 6 d’octubre (1935), Catalans a Madrid (1937), Barcelona, latitud Nova York, longitud París (1971) i Comunicados secretos entre Hitler, Franco i Mussolini (1977).
Un aspecte desconegut de Jaume Miravitlles va ser el seu vessant professional. Tothom l’identifica com a polític i periodista. Però cal dir que, durant els anys de la Segona República, va treballar de funcionari de la Generalitat de Catalunya i va ser el president de l’Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (AFGC). Durant els primers mesos de la Guerra Civil va ser partidari d’adherir l’Associació de Funcionaris de la Generalitat al sindicat anarcosindicalista CNT. Aquesta pretensió va ser frustrada pels sectors filougetistes que aconseguiren que l’AFGC s’adherís a la UGT de Catalunya. En aquest sentit, és important la tesi doctoral de David Martínez Fiol: Els sindicats de funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939), en la qual s’analitza la trajectòria sindical com a funcionari de Jaume Miravitlles.
Aquesta activitat política i periodística tan intensa i aquest viatjar constant el van posar en contacte amb importants personalitats polítiques i li van fer viure experiències molt interessants. Fruit de totes aquestes experiències va escriure Gent que he conegut, guanyadora del Premi Josep Pla 1979, on en un estil àgil i dinàmic ens va parlant, seguint un ordre cronològic, i com si fos un llibre de records, de tots aquells personatges i esdeveniments, tant de caràcter familiar com polític, que més l’influïren o el colpiren durant la seva vida.