L’«ambigüitat russa»

Malgrat la desproporció de les forces combatents, la resistència polonesa i la resistència catalana destruïren, en part, els plans d’atac. En tots dos casos, i al darrer moment, s’havia de produir el mateix fet: la traïció russa. És obvi d’insistir pel que fa referència a Polònia. Caldrà, en canvi, pel que fa referència a Catalunya, fer estat de certes informacions. En efecte, el corresponsal de l’Agència Havas a Ginebra afirma, en una nota donada als diaris de París, que el pacte germano-soviètic fou iniciat «al començament d’aquest any» (1939) i que Stalin, per donar una prova de la seva sinceritat a Hitler, decidí de retirar tot ajut a l’Espanya republicana. Aquestes proves de sinceritat foren les següents: Stalin retirà els oficials d’estat major que tenia a Catalunya (fet comprovat); s’oposà a la reorganització de les Brigades Internacionals que encara romanien a Catalunya i retardà l’expedició d’armes. França es despertà tard. Els qui veiérem a Figueres, quan Girona ja havia caigut, aquella corrua interminable de camions carregats d’armes que arribaven, i després, fent la volta a la Rambla, se’n tornaven a França, som testimonis d’aquella ominosa situació.

Si la Guerra Civil espanyola fou el pròleg del conflicte actual, també fou l’anticipació del pacte germano-soviètic…