Particularitats tàctiques

Aquestes són les línies generals, l’estratègia dels dos moviments ofensius. Hi ha, però, en tots dos casos, particularitats tàctiques veritablement colpidores atribuïbles també a l’existència, en un sol dels dos camps, de columnes motoritzades.

Aquestes, però, es manifesten més en l’ofensiva de la primavera del 38 contra Lleida que en la d’hivern contra Barcelona. Fem referència a la utilització tàctica del que en podríem dir «psicosi d’encerclament», que consisteix a introduir-se d’una manera perillosa en el camp enemic; arriben fins i tot a quedar encerclades, però mitjançant un hàbil sistema de propaganda inverteixen els termes de la realitat. L’aviació i els altaveus fan creure als assetjants que estan assetjats i produeixen en llurs fileres el pànic que allibera les columnes motoritzades i n’estabilitza l’avanç. Aquest procediment fou emprat a Espanya, al nord-est d’Osca; fou la «psicosi d’encerclament» que obligà les columnes republicanes a refugiar-se a França. El mateix sistema ha estat emprat a la guerra de Polònia en el sector de junció dels exèrcits de Posnània i de Pomerània.

Una altra particularitat característica de les columnes motoritzades és la facilitat amb què poden evitar, envoltant-lo, un obstacle natural o un sistema fortificat. Tots els cronistes militars de la campanya de Polònia han fet aquesta observació: quan les columnes motoritzades topaven amb una resistència natural o armada, desviaven la seva direcció de manera que evitessin el combat i continuaven llur avanç deixant a llur darrera veritables illots enemics. A Catalunya aquest sistema fou emprat a Cervera i a la serra de Prades.