La llista dels aniversaris

Quan vaig fer trenta anys vaig decidir escriure una llista de deu coses que voldria fer abans dels quaranta. A cada aniversari retornava al paper que guardava en una capsa de sabates per saber si, com un alumne, progressava adequadament.

Abans dels trenta-cinc ja havia complert tota la dècada i vaig decidir que la resta de cinc anys em deixaria perdre pels plaers de l’existència.

Quan vaig fer la llista de coses imprescindibles dels quaranta als cinquanta vaig ser més curós. Fins i tot preveia qüestions d’intendència, i el deure guanyava al plaer.

Nel mezzo del cammin di nostra vita.

Abans de fer-ne quaranta-nou ja tenia el paper perdut a la capsa de sabates.

Van venir després els cinquanta, i els seixanta, i vaig oblidar els propòsits futurs, decidit a gaudir cada setmana com si fos un mes i cada mes com si fos un any.

A la llista dels setanta només hi sortien medecines i proeses que trenta anys abans m’haurien avergonyit.

Així que avui, que en faig vuitanta, he decidit recuperar la primera llista, la dels trenta, i gaudir-la fins a les últimes conseqüències.