La inversora

Sempre reia, la Mariona, quan li deien que l’amor no tenia preu. Ella, que havia invertit els millors dies, les millors tardes, amb la seva exparella, que havia regalat a fons perdut tants dinars familiars incendiaris i tants favors… La Mariona estava convençuda que separar-se d’ell era una hipoteca amb un interès variable que fluctuaria segons el temps… i una ja sap que als primers anys només paga interessos.

Cada vegada que una amiga li diu que es baixi una aplicació i busqui en els mercats internacionals, la Mariona canvia de tema perquè no se’n refia. Tants anys de negoci familiar li han accentuat la por a les exportacions.

Però no perd les ganes d’invertir un bon capital.

I quan sopa amb algun encorbatat que només parla d’ell mateix, fa inventari mental i pensa en l’actiu líquid del seu cos i en el patrimoni de la seva ànima.

La Mariona mira el rellotge i fa balanç.

El seu pla de pensions ara mateix és quedar-se sola i cobrar-se tots els anys que li queden sense estalviar-se cap plaer.