L’home literal

En Pere és literal, massa literal, i quan s’ho passa bé i es pixa de riure, després del tràngol, ha de dissimular i canviar-se de pantalons i calçotets. Creu que lligar caps és una aberració i mai no trenca el gel per conèixer ningú.

Quan s’enfada amb la seva parella s’enfila per les parets i després els veïns han de trucar als bombers, perquè, com si fos un gat qualsevol, l’han de rescatar.

Pobre Pere…

Les nits que surt de festa amb els amics de la feina, després del tercer gintònic es beu també l’enteniment i acaba sempre al zoo per dormir la mona.

És complicat ser tan literal.

Tothom li diu que faci servir la metàfora, però en Pere és tossut.

I quan va voler comprar-se un cotxe nou, va ser molt clar amb el venedor. Sé el que em demanarà. Dies més tard, com un pirata, dins d’una capseta li entregava un ull de la cara.

Pobre Pere, el literal, ara viu espantat, té por que la seva història se sàpiga i un dia qualsevol es mori de vergonya.