L’ordre dels factors

Si l’ordre dels factors no altera el producte i per completar-me com a ésser humà, i ser feliç de debò, calia fer-ho… doncs em vaig decidir a escriure un arbre, plantar un fill i tenir un llibre.

Escriure un arbre va ser l’empresa més complicada. Demanava molta poesia, molt pensament abstracte, i la majoria d’arbres se’m morien a la tercera o quarta paraula. I això que triava paraules boniques, fins i tot esdrúixoles, però res. El paper calia regar-lo massa sovint i quan no se’m pansia, l’ofegava.

Amb el fill va ser una altra cosa. Primer el vaig plantar en un test i després, a mesura que deixava de plorar i començava a exigir, el vaig trasplantar al jardí de casa. Una mica de sol, una mica d’aigua, una mica d’ombra, una mica de tendresa i que vagi entenent que això de viure vol dir resignar-se.

Amb el llibre va ser diferent. En tenia molts, de llibres. Però en volia un que fos meu, únic. Amb les lletres rodones, amb la tapa ben dura. M’agradaven tant els llibres, que cap no em feia el pes.

La meva dona, una nit d’insomni, va aixecar el cap del coixí i amb la veu molt suau, com si fos un secret, em va confessar que m’havia equivocat en tot. I que l’ordre dels factors sí que altera el producte.

Tanta previsió, tants càlculs per acabar sent infeliç…

Ara es tractarà doncs, d’escriure un fill, plantar un llibre i tenir un arbre.