JOSEP MARIA BALLARÍN i MONSET (Barcelona, 8 de febrer de 1920 - Berga, 18 de març de 2016) fou un capellà i escriptor català.

Popular i singular, controvertit i prolífic, va construir una obra literària extensa, amb títols d’una gran repercussió en vendes com les novel·les Mossèn Tronxo (1989) i Santa Maria, pa cada dia (1996, premi Ramon Llull).

Estudià batxillerat als Escolapis. Després visqué l’inici de la Guerra Civil i formà part de la lleva del biberó. Acabada la guerra va ser deportat a un camp de concentració franquista, on agafà la tisi i fou destinat a Zamora. Visqué sis anys de greu malaltia a Matadepera. Als 26 anys, entrà a l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia. Els Felipons l’enviaren a estudiar al seminari de Solsona. Després, en fou prefecte i formador sis anys més. De tots aquests anys ens diu: «Només estudiava i pregava. Pregava i estudiava. Necessitava aquells anys dintre meu per deixar-hi reposar tantes marors, per salvar-hi per sempre més els silencis de Matadepera». El 1953, esdevingué el capellà de Santa Maria de Queralt. A partir d’aleshores, escriure es convertí en bona part de la seva tasca pastoral.

Va col·laborar a diverses publicacions periòdiques com l’Avui, Serra d’Or, Qüestions de Vida Cristiana, Saó, Xarxa, Cop d’Ull, L’erol i a diversos programes de ràdio i televisió de TV3, Catalunya Ràdio i Ràdio Estel.

El 1995 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi en reconeixement de la seva tasca religiosa i literària.

El 2015 va tancar la llista de la circumscripció de Lleida de la coalició independentista Junts pel Sí de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.

Va a morir a Berga el 2016, a l’edat de 96 anys.