TRÀFECS

Després de la seva arribada no vaig veure gaire els anglesos. Tampoc no em va vagar d’anar a la posobra del vespre.

No ho recordo prou bé, fou temps de tràfecs.

Fos com fos, al primer diumenge de la seva estada al Greny, els Py eren a missa encorbatats i embarretats. No deia la missa jo, havia vingut un capellà dels de sabata fina acompanyat d’un grup de monges. Les monges refilaven uns Señortenpiedad i uns CorderosdeDios tan fins que esquerdaven l’enguixat de les parets de l’església. El capellà havia tingut una enrabiada perquè no havia trobat missals en castellà, va sortir a missa, s’ho va prendre per la solemne i va engegar un sermó d’aquells que a d’altre temps en dèiem de campanillas. Acabades les campanillas i els refilets, vam sortir a la placeta, el capellà i les monges s’acomiadaren; el vell Xu-meta va restar capficat a un racó, fins que va veure-se-les amb el Casagreny.

—Aquest capellà tenia molta làbia.

—Molta.

—Però no sé pas què deu ser un calderón de la barca.

—És el nom d’un que feia comèdies.

—Voleu dir? Em sembla més que és un estri de cuina.

I ho van deixar.

Aquesta rai, les males van venir amb la mort del vell de cal no me’n recordo. Després de confessar-lo, viaticar lo, oliar-lo i fer-li la recomanació de l’ànima, es va morir com un bon cristià que era i el vam enterrar esperant «tropigar-lo» al cel. Però no havíem acabat. Els fills van començar a barallar-se pels quartos. Em venien a trobar els uns, em venien a trobar els altres, la jove d’un burxava per ací, la jove de l’altre burxava per allà. No me’n vaig sortir de posar-hi pau.

Entre aquestes, les bones van ser la primera comunió d’aquell vailet. Els seus pares són uns ciutadans que vénen de tant en tant pel Greny, volgueren fer-hi la primera comunió del fill, volien guarnir-me l’església; els vaig dir que no emboliquessin i que la pastoral de conjunt no permetia de fer primeres comunions a gotim, que ara tot ho fèiem amb ruixadora. Volia dir que a colles, i no pas un per un.

Però el vailet em va fotre. No tenia vuit anys, parlava com un vell, em va emprendre.

—Mossèn vull fer la primera comunió al Greny.

—Hauràs d’esperar a fer-la com tots, el dia que toqui.

—Vindré diumenge vinent, em posaré al rengle i a veure si gosa deixar-me sense combregar.

Déu faci que mai no m’oblidi de la cara d’aquell vailet quan combregava per primer cop.