ENJÒLIT

La noia m’havia fet oblidar de l’escolanet de cartó.

Però el clatell, que em feia mal, me’l recordava. Com també me’l recordava míster Py i no diguem la mistress Py.

Pel que fa a la resta em vaig refer aviat, no podia tenir la carbassa més carbassa, no va costar gaire que hi toqués com sempre. I així em vaig trobar amb l’enjòlit, que no és una paraulota. Vol dir suspense, allò de la televisió.

Després d’esmorzar, mistress Py llegia el diari estirada a una gandula, el míster també era a la placeta, hi llegia el diari. Realment.

Bon dia, bon dia, bon dia i tot el cerimonial dels bons dies.

—Míster Py, a veure si d’un cop em treu de dubtes.

—Bé. El criminal no és lord Casagreny. Cert.

—No sé per què rediastres ha de ser-ho.

—Perquè ho fóra a les novel·les de suspense. Certament.

—Au, míster, no em faci gabiejar.

El míster va, encendre la pipa, em va donar la bossa, vaig encendre la meva. Ell va butxaquejar, es va treure una bos seta amb un pols blanc.

—Míster, no em digui que drogues.

—No, reverend. Bicarbonat. Cert. Trobat entre el bardis-sar. Bé. No ho entenc.

—El coragre, míster Py.

—Perdó. Encara no ho entenc. Realment.

—El bicarbonat és el remei per a les agrors del païdor, que en diem coragre. I ja té la Montsy, la de l’art coragre perquè les païdes se li agregen.

—Fantàstic. Reverend. Elemental.

Va callar. Pipades i com si estigués avergonyit. Finalment es va treure un trosset de cartó de la butxaca.

—Bé, father Brown. Potser sap què és això. Un altre sus-pense. Certament.

—Míster, i tant que ho sé. Es un tros d’orella de l’escola-net. La va escarbotar aquella mocosa que volia el canvi, l’hi vaig fer enganxar. I ja veu.

Ara míster Py estava consirós. Com si la pipa se li hagués embussat.

—Vergonya. Un marit no ho ha de fer. Però. Però sóc policia. Realment.

—Ara sí que no sé per on les enveta.

—Vergonyós. He furgat en una bossa de mistress Py. Vergonyós.

—I hi ha trobat el tros d’orella.

—Llastimós. Mistress Py és culpable. Més llastimós. Jo ho sóc de violació de la intimitat. Però. Però, per Jovis, un policia és un policia fins quan fa de marit.

—Deixi-ho, míster. I descabdelli’m la troca d’un cop.

—Elemental. Miss Montsy volia l’escolanet per a una de les seves obres d’art. Bé. Va pescar míster Bolusiano. Bé. No costa gaire. És de la mena dels conquistadores del Perú. Bé. Després va parlar-ne com d’un joc amb tots. Elemental.

—No entenc el paper de mistress Py.

—Certament. Mistress Py és anglesa, reverend.

—Certament, ja me n’havia adonat.

—Realment. Un anglès sempre és a punt de fer un joc. Bé. Mentre sigui net. Cert.

—I la bona dona es va pensar que era un joc dels innocents.

—Cert. Miss Montsy i els seus conspiradors ho van preveure tot. Bé. El soroll de la tarda, l’hora de sortida del Sherrick i els seus passos. El Sherrick, miss Montsy i mistress Py es van endur l’escolanet al bardissar. Evident.

Ara la pipa li tornava a tirar com una xemeneia neta.

—L’endemà, quan jo havia fet els escorcolls, amagaren l’escolanet en algun lloc de la rectoria. Molt bé. Però sabien que el Sherrick cantaria més aviat o més tard. Realment. Ho tenien preparat, míster Ficanassos vigilaria.

Es va passejar amunt i avall.

—Míster Bolusiano feia el mort, la seva pipa fóra el toc artístic. Cert. Míster Struckturu va fer petar un petard al riu. No era un tret. Evident.

—Evident. No era un tret, els trets sonen més sec.

Jo ja gairebé parlava com l’anglès.

—Evident. Min Montsy i miss Pam vass fer petar els dos altres petards. Esperaven que vostè i jo correríem cap al clot. Només hi vaig córrer jo. Complicacions. Realment. Mistress Py li ha salvat la vida. Tot i sense voler, si míster Bolusiano li hagués donat cop d’ampolla, li esberla el cap. Elemental.

Mistress Py llegia el diari. Míster Py va cantar-ne les glòries.

—Bé. Havia descobert que el joc no era net. Evident. Va seguir el Bolusiano, el va trobar estès. Quan va veure que anava pel cop d’ampolla, el va fer fugir i fou ella qui el va estabornir. Bé. Mistress Py és judoka.

—Míster, perdoni. Jo no dormiria segur amb una dona així.

—Vostè no és anglès, reverend. I bé, continuo. Els tres del riu pugen cap a la rectoria. Perfecte. El Bolusiano els hi espera amb el cotxe i l’escolanet. Han reeixit. Fugen. Míster Ficanassos podrà tenir primera plana. I tots contents. Realment.

Amunt i avall, pipades.

—Elemental. Tot explicat.

—Ep. No sé per quins set sous mistress Py em va ventar cop.

—Realment, és anglesa. Té esperit científic.

—Revatua amb l’esperit científic, si em descuido me’n faig el coll.

—Mistress Py, beneïda sigui, només volia comprovar la duresa de la seva closca.

—Home, gràcies.

—M’havia dit que vostè, reverend, havia de tenir una closca excepcional. Bé. Vull dir excepcionalment dura. Perdó.

Només podia fer una cosa. Vaig anar a cercar xampany a ca la Bruta.

—A la salut de mistress Py.

—Prosit, a la salut de mistress Py.

Mistress Py continuava llegint el diari.