ESPORTIVES

Ja ho he dit. El Ficanassos, veient el Bolusiano estès, va sortir esperitat.

Es va amorrar al telèfon de ca la Bruta per escampar, a la ciutadania del món i part de l’estranger, que el Bolusiano feia malves, o era ja a fer-ne aviat. Marcava un número, i un altre, i un altre.

La Queia n’estava enfaristolada. Volia telefonar a vila demanant costelles de xai. Se li havien acabat les dels escorxats a casa. No era pas cosa minsa. La Queia esperava gent a dinar; les costelles de xai, fetes amb secrets de cents d’anys de mestresses, eren una especialitat de la casa.

El Ficanassos havia enllestit, per fi.

La Queia anava a fer la comanda.

Però el Ficanassos no havia enllestit. Per arrodonir el mullader, volia telefonar al cabo del puesto de la guardia civil. El Temístocles no era al puesto; tampoc no era a la taverna; tampoc no el trobaven a ca seu. I vinga telefonades.

Quan la Queia ja era a punt d’estabornir el Ficanassos amb un garrot, el garneu va tornar a sortir esperitat.

Res de costelles. Aquell migdia, els forasters van haver de passar sense.

Mala sort.

Més mala sort la del Ficanassos.

Va córrer corrents cap al bardissar. Era buit. Ni Bolusiano, ni capellà, ni rastres de res. Tafanejant, va saber-ho. El Bolusiano havia fugit, la Montsy havia fugit, la Pam havia fugit, l’Estruc havia fugit. El capellà tenia la closca asclada, vigilat pel vell Casagreny i pel míster. Mistress Py, símbol de l’eternitat, llegia el diari, com si res, a la placeta, ajaguda a la gandula.

El Ficanassos va tornar al telèfon.

La Queia li va dir que ja podia anar a telefonar a can Taps. El Ficanassos li va ensenyar el carnet de periodista. La Bruta li va dir on se’l podia posar. Res a fer. Els diaris van publicar la notícia de la mort del Bolusiano.

Pobre Ficanassos. De pensar-hi em va fer llàstima.

Míster Py va telefonar als diaris i els va deixar calents. Els directors dels diaris van deixar calent el Ficanassos. A més de la neurosi, no tenia feina.

Fins que va trobar la veta.

Ara escriu a les planes esportives de no sé quin diari. Hi xafardeja. També diu que xerra, xafardejant per la ràdio, a veure quina de les quatre dones de l’Eutanasio Macanudo, el futbolista, té dret a un dels nens que el bon noi ha deixat entre gol i gol.

Diu que el Ficanassos l’abilla.