SEMIÒTICA

Va arribar un paquetàs per correu. El Mala rondinava dient que no guanyava per carregar-ne d’aquestes. No n’hi havia per a tant, era un paquet amb un llibre. Un llibràs, per dir-ho com cal.

El doktor Sistakenismüllenn havia marxat dient que «Mein Gott. Nada entender. Mein Gott». Si ho arriba a entendre no sé pas què hauria passat. Sense nada entender m’enviava un llibre seu, traduït al català i publicat pel Centre d’Estudis Semiòtics. M’esgarrifa de pensar en el títol en alemany, en català ja feia prou feror: Breu assaig sobre la cosmovisió catàrtica de Montsy. Era breu, només dues mil planes. Trenta d’elles anaven esmerçades a remerciar tots els qui l’havien ajudat a fer el llibràs.

Vaig dur el llibre a ca la Bruta, a l’hora de sopar. Ni el Bolusiano, ni jo, ni l’enciclopèdia del Bolusiano no vam aclarir què volien dir «cosmovisió» i menys «semiòtica».

Però el Bolusiano s’havia agarbonat al llibre, el regirava i capgirava. Deuria tombar cap a les planes de remerciaments. Hi havia remerciats només amb el nom, d’altres amb el nom i alguna floreta, d’altres es mereixien alguna ratlla.

El Bolusiano va esclafir a riure.

—Por mi madre, pater, que parlen de vostè.

El Doktor Sistakenismüllenn, de la Universitat de Heidel-berg, remerciava el doctor catòlic Tronxo, de la Universitat de Solsona, per la seva preuada ajuda quant a aclarir el sentit semiòtic de la paraula catalana «coragre». Així.

Per sort, el llibre no el va llegir ningú que em conegués.

A poc a poc, es va acabar l’olimpíada cultural del Greny.

De tant en tant en venia algun, però ja hi estàvem avesats; n’hi dèiem unes quantes de fresques, unes quantes de calentes, unes més de tèbies i l’home marxava satisfet.

I vaig quedar tranquil.

Bé, ho he de confessar. No vaig quedar tranquil del tot.

Si algú sap què punyetes vol dir «semiòtica», que m’ho faci saber.