OMBRES

Aquell dia de fa poc, després dels aiguamolls de la pastoral de conjunt i dels arenys de Peconomia, ens va deixar tranquils. Ja era tard, els del rostoll no podíem pas tomar a casa, sopàrem i férem la botifarra. Jo sé ben poc llatí, vaig curt de teologia i que no em vinguin amb filosofies, però qui em vulgui guanyar a la botifarra ja em pot venir al darrera amb un flabiol sonant.

Acabàrem a les menudes de la nit, jo no tenia son.

Fària va, faria ve, vaig voltar pel casalot. Una bombeta a mitja llum ací, una bombeta a mitja llum allà, les miques de claror duien ombres. Fària ve, fària va, no fumava pas sense neguit, l’ombra de l’Amo em sortia amb la reprotxa, al seu temps només podíem fumar d’amagatotis a les comunes. Ara l’Amo no hi era.

Però com si hi fos. El sentia esbufegar fent espetegadera de dents postisses, em tornava a la polseguera de la batalla de Lepanto i als savis que es guaiten les estrelles amb un microscopi i els microbis amb un telescopi. Li tornava a escoltar els fervorins eucarístics a ple de grinyols pietosos. Era com si m’hagués de sortir de qualsevol racó, atrapant-me fumant i fent-me agenollar.

Al cap de tants d’anys, l’ombra de l’Amo era un record amorosit.

Vaig continuar tombant d’ací cap allà, a cada racó em sortia una ombra. Mossèn Palou, que fins havia aconseguit de fer-me entrar una mica de grec, el padre Juan i la llista de pretèrits infernalosa, el Clarinet, tan savi que es feia de mal entendre, el Ciències, adobant sinus i cosinus, el Xerri.

El Ciències va arribar-nos fet un pollastre de vuit rals. Ens hauria hagut d’ensenyar les dites Ciències i una cosa que en diuen Matemàtiques, que no sé per què serveixen. Al primer dia va topar amb mi i va saber quines unes l’esperaven.

—Què vàreu fer l’any passat?

—Geometria del espacio.

—Doncs dibuixa un cubo a la pissarra.

Li vaig dibuixar una galleda, el Ciències va felicitar-me pel meu castellà.

El Xerri, que fins xerrava alemany, volia ficar-nos ben ficat al cap que els llibres dels Reis són quatre. Per cert que va tocar-me.

—Dicas de libris Regum.

—Libri Regum sunt quattuor.

—Amplius dicas.

—Sunt quattuor. Primus, secundus, tertius et quartus.

—Optime, sedeas.

Aquesta sí que m’ha quedat ben clavada. Per si no ho sabíeu, els llibres dels Reis són quatre.

Entre fària i fosca i llibres dels Reis, no trobava l’hora de gitar-me.

A gratcient vaig entrar a la capella carregada de purpuri-nes i pintures com si fos de monges riques. A les fosques del tot, la llàntia del sagrari assenyalava Nostramo. Em vaig agenollar sentint l’ombra de mossèn Benet.

A Roma no els canonitzaran mai, però he conegut almenys tres sants d’altar.

En el racó més arrecerat de la capella, mossèn Benet pregava, arraulit com un nadó, quan tothom encara feia el son. Callava, pantejava, callava i pantejava, l’alè se li feia parenostres i avemaries. Mossèn Benet fins tenia de sant la rialla.

El pare Anton era el pare espiritual del seminari, havíem de passar almenys cada mes pel seu adreçador. Feia una mica de basarda, costava d’endevinar-li la bonhomia, però només Déu sap les hores que es passava pregant per nosaltres agenollat i amb els braços fent-li creu.

Vaig sortir de la capella.

Les portes de les classes s’afileraven al llarg del passadís. A la primera vaig encendre-hi els llums, vaig asseure’m en un banc. Tornava a ser a classe, entrava l’ombra de l’Espertillo.

Feia planta de canonge amb un punt de passió patumaire, vermell com un perdigot. Deixava el mantell i la teula al penjador, pujava els graons de la tarima, posava el rellotge damunt de la taula curosament, obria curosament els apunts. I a patir, gent, que les hi passàvem morades.

Mai no oblidaré aquell dia.

—Dicas de voluntario in causa.

Allò del voluntarium in causa deu ser el vitricoll més vitri-collat de la Moral. No vaig saber dir-ne res, fins que el perdigot, compadit, em va fer seure. A la sortida de classe, l’Espertillo va trobar-me al passadís palplantat i sol.

—Què et passa, fillet?

—No serveixo per capellà, sóc un ruc.

—Per ser rector del Greny, fillet, només cal estimar Déu i tenir taruta.