LLET I CROSTÓ

El fet és que els bisbes no ens han acabat d’entendre. Si ens haguessin entès, no s’haurien engiponat aquella semana sacerdotal. I cap a ciutat, Tronxo, que n’has d’aprendre moltes i bones.

Semana sacerdotal i orapronobis. Amb tots els ets i uts, presidència, ponència i concurrència. La presidència era feta de restallera de bisbes, de quan encara duien tomàtec a la cima de la closca. La concurrència érem uns quants del tronxo i uns més que remenaven la cua. Els ponents eren padres savis i doctors de totes les lleis.

I vinga predicar-nos matí i tarda. Ens ataconaven sense parar. Matí i tarda ens deien com havíem de ser els capellans, s’engolfaven a teologies, ens atiaven lliçons d’espiritualitat. I tornaven a dir-nos com hem de ser els capellans. Cap d’ells no era de la nostra crosta, i les engegaven en un castellà tan florit que no hi aplegava res. De fet, no aplegava res de res.

Per sort, quan no n’aplego res hi sé fer la dormida.

La capellanada de la semana sacerdotal dèiem missa esperdigoltats a monges. A mi me’n van tocar de les finolis; feien col·legi a nenes finolis. Deia missa sol, de bon matí. Em trobava els paraments endreçats i a punt a la sagristia, fent olor de santedat barrejat amb olor de monja. La sagristana no despenjava de gaire alt, era bona dona i em tractava de padre. Nada a Biosca, la feien parlar castellà. Santa obediència.

Deia missa. Itemissaest.

A la taula de la sagristia em trobava un got de llet i un crostó. Panxa prima i penitència, Tronxo. Cada dia, després de missa, llet i crostó.

Però un matí m’hi vaig trobar un esmorzar de pontifical. Truita, panet, pa torrat, llet, cafè, melmelada i pastissos. Devia ser el sant de la madre, la festa de la fundadora o vés a saber què. Fos com fos, aquell matí trauria el ventre de pena.

Ja començava a ensalivar que em va entrar la sagristana.

—Perdone, padre, me he equivocado.

Em va treure l’esmorzar de pontifical i em va donar la llet i el crostó.

—Perdone, padre, me he equivocado, éste es el desayuno para el padre de la plática espiritual.

Au, Tronxo, llet i crostó, que no ets padre de plátiques.

Quan vaig arribar al Greny, encara em durava l’enrabiada.

I cap a desfogar-se amb l’escolanet.