SANT SEBASTIÀ

L’endemà vaig marxar d’Anglaterra.

Escarxofat al seient, mig reia mig plorava pensant en l’es-colanet a cal Tate.

Li havien tret les orelles i dels forats en sortien els cullers de dues llosses. No li havien tocat la cara de murri enfavat, però la feia més enfavada i menys de murri. Pobric mocós. Tot ell anava apunyalat de punyals, coltells, dagues, ganivets, ganivetes, trempaplomes, ganivetes de carnisser i ganivets de tota mena de ganivets.

Ai, Senyor, l’escolanet semblava sant Sebastià a les darreres.

Vaig arribar al Greny.

—Ai, Mestressa, l’escolanet.

—Ai, Tronxo, em fa patir més la Montsy.

—Raó que teniu sempre, Mestressa.

—Déu no deixa ningú, encara que ho sembli, Tronxo.

—DéuVossalveMariaplenadegràcia.