64

Després de conduir els mil cent quilòmetres de tornada, vaig arribar a Bodrum a primera hora de la tarda, però encara no havia aconseguit fer quadrar el que havia esbrinat sobre la Leyla Cumali amb el seu paper en aquella conflagració imminent.

Durant el trajecte, m’havia aturat dos cops per fer benzina i prendre un cafè, i cada vegada havia consultat el telèfon i el portàtil, frisós per rebre notícies d’en Battleboi. Però totes dues vegades me n’havia quedat amb les ganes: els únics correus electrònics que havia trobat eren missatges brossa que el filtre havia desviat a la carpeta corresponent. Cada cop estava més frustrat i amoïnat: i si el pirata samurai no se’n sortia més bé que la CIA? Per això mateix, quan vaig veure el gerent de l’hotel corrent cap a mi a través del vestíbul, vaig pensar que n’havia passat alguna de grossa.

A causa de la fatiga, no vaig saber interpretar els senyals: l’home corria perquè no es podia creure que hagués tornat. De seguida em vaig adonar que havia pensat que la meva història sobre la visita a Bulgària era mentida, i que, després d’haver matat en Bob Esponja, havia tocat el dos per sempre.

—És vostè una persona de moltes grans sorpreses —em va dir, donant-me la mà—. Potser tots els homes de l’FBI són iguals com vostè?

—Guapos i intel·ligents? —vaig dir—. No, jo sóc l’únic.

Em va tustar l’espatlla i va abaixar la veu.

—No hi ha hagut ningú per visitar-lo. El diari diu que l’home assassí era lladre, probablement de l’addicció de drogues.

Alleujat per aquell gir dels esdeveniments, li vaig donar les gràcies i vaig pujar a la meva habitació.

El primer que vaig fer va ser comprovar si tenia correus electrònics al portàtil, però encara no havia rebut res d’en Battleboi. Vaig arribar a la conclusió que, tot i el cansament, em seria impossible dormir. Estava segur que m’aniria despertant a cada moment per comprovar si arribava algun missatge.

Així doncs, vaig decidir recuperar la documentació sobre la mort d’en Dodge que m’havia proporcionat la Cumali i em vaig asseure a l’escriptori. Mentre feia temps, intentaria trobar el rastre d’una dona nord-americana amb accent del Mitjà Oest.