37

Aquesta és la veritat irrefutable: sense una vacuna efectiva cap país del planeta no sobreviuria una epidèmia induïda de verola, ni tan sols un de tres-cents deu milions d’habitants que és responsable del cinquanta per cent de la riquesa mundial, que ha tingut prou armament nuclear per destruir el planeta cent vegades i que ha generat més guanyadors del premi Nobel de ciència i medicina que cap altra nació del món. Davant de la Variola major, aquest país estaria tan indefens com els tres presoners sense vida a la tomba de pedra, morts damunt dels seus propis fluids.

I, tanmateix, un sol home, un sol virus… De debò era possible? El Sarraí n’estava convençut i, sorprenentment, Washington també.

La primavera del 2001 es va dur a terme, a la base Andrews de les forces aèries, una simulació d’atemptat terrorista amb armes biològiques que va rebre el nom d’Hivern Negre.

Anys després, mentre treballava al Líban, el Sarraí va llegir a Internet un informe sobre els resultats d’aquella simulació. Encara que no se li hagués acudit fer servir la verola com una arma, aquell informe, que temps enrere havia estat confidencial, li hauria indicat el camí que havia de seguir.

Hivern Negre plantejava la hipòtesi que els Estats Units patissin un brot de verola provocat per una persona infectada que entrés en un centre comercial a Oklahoma City. L’informe especulava amb la velocitat de propagació de la malaltia i en predeia el nombre de víctimes. Tretze dies després que aquell únic infectat hagués entrat al centre comercial, el virus ja s’hauria estès a vint-i-cinc estats, s’hauria encomanat a centenars de milers de persones, n’hauria matat un terç, hauria desbordat el sistema sanitari, hauria provocat la caiguda en picat de l’economia i hauria causat un ensorrament gairebé total de l’ordre social. Naturalment, el virus no feia discriminació de víctimes: policies, bombers i treballadors sanitaris hi sucumbirien tan de pressa com la resta de la població, i potser fins i tot més. Per tant, no hi hauria ningú que pogués controlar els saquejos i els incendis que es produirien pertot arreu. Els hospitals rebrien l’ordre de tancar les portes i muntarien barricades per impedir l’entrada de la gent. L’estudi s’havia interromput abans d’acabar: ningú no volia saber què venia a continuació.

Segurament tots aquells que van llegir l’informe i hi van participar pensaven el mateix: que la persona infectada havia estat una de sola, que havia entrat en un centre comercial d’Oklahoma City i que la soca del virus no era especialment agressiva. Només calia imaginar-se què passaria si l’escenari fos el metro de Nova York, la desfilada del Dia d’Acció de Gràcies dels grans magatzems Macy’s o la Superbowl.

I tot i que el govern, finalment, va ordenar la producció i l’emmagatzematge de la vacuna, no es va adjudicar cap subvenció real per trobar una cura a la verola, que era l’única manera d’extingir-la d’una vegada i eliminar-la del recompte d’armes potencials. Tal com ha observat molta gent, els generals sempre lluiten en l’última guerra, no pas a la següent.

I què passaria si hi hagués vint, cent o un miler d’infectats? Malgrat que l’informe d’Hivern Negre no ho feia explícit, semblava que tots els analistes de la CIA, els experts en defensa contra amenaces biològiques, els epidemiòlegs i les seves innumerables simulacions amb ordinadors donaven per fet que la persona d’Oklahoma City seria un suïcida, algú que s’havia encomanat el virus expressament i l’havia alliberat als Estats Units.

El Sarraí, en canvi, pensava que fer servir suïcides —o «vectors», terme que empren els patòlegs— no tenia cap ni peus. Potser sí que era possible trobar màrtirs joves en un camp de refugiats de Gaza, disposats a entrar en una cafeteria amb un cinturó bomba, però suïcidar-se en una explosió brutal era molt diferent que morir després d’una lenta agonia causada per la verola. El Sarraí, que havia treballat als camps al costat de la seva dona, sabia que cap aspirant a guerrer no veuria res d’heroic en unes butllofes farcides de pus, en el supòsit que aquestes poguessin arribar a eludir el control d’immigració dels Estats Units en la situació posterior a l’11 de setembre.

No, ell havia pensat en una cosa molt més efectiva que qualsevol dels escenaris imaginats pels experts americans. Segons les seves estimacions, el seu pla originaria com a mínim deu mil vectors que s’escamparien per tot el territori de l’enemic llunyà.

Allò sí que seria la mort lenta dels Estats Units.